Escoltar

Article del mes

Anys anteriors

El tema/article del mes també és consultable en un bloc interactiu perquè hi pugueu participar:
<
http://articledelmes.wordpress.com/>

Us oferim, cada mes, un article (o més d'un...) 

2011

2010

2009

2008

2007

2006

Detall dels articles

  •  Desembre de 2011: Monogràfic: Llengües integrades i competències bàsiques

desembre11

ELORZA, I.; GARAGORRI, X. (et al.) Monogràfic: Llengües integrades i competències bàsiques. Guix, núm. 378 (octubre de 2011).


Per acabar l'any el Gabinet de Didàctica us recomana aquest monogràfic de la revista Guix dirigit a docents de totes les matèries, perquè la llengua s'aprèn de manera integrada a les altres assignatures. Aquests són els articles del monogràfic:

  • Referents per a la selecció de situacions d'ús i aprenentatge de les llengües.

  • Els dinosaures com a excusa.

  • The young scientists or investigate, discovering and communicating in English.

  • AICLE: integració de llengua estrangera, continguts i competències.

Per acabar, us recomanam bibliografia relacionada que tenim a la biblioteca del GD:

  • ZABALA, A. (coord.) (2011). Què, quan i com ensenyar les competències bàsiques a primària: proposta de desplegament curricular. Barcelona: Graó.

  • GUASCH, O. (2010). El tractament integrat de les llengües. Barcelona: Graó.

fletxa

 

  • Novembre de 2011: El portafolis electrònic educatiu d'idiomes (e-PEL)

 e-PEL

Aquest mes el Gabinet de Didàctica us recomana l'ús del portafolis electrònic educatiu d’idiomes (e-PEL), que és un document personal (digital o en paper), basat en les directrius del Consell d’Europa recollides en el Marc europeu comú de referència per a les llengües, que ens permet registrar les nostres experiències lingüístiques i culturals, i ens permet reflexionar sobre aquestes. Aquest document està compost per tres seccions:

  • El passaport lingüístic.

  • La biografia lingüística.

  • El dossier.

L'e-PEL és un instrument metodològic que permet l’avaluació dels aprenentatges per competències; aquesta metodologia és flexible i centrada en l’aprenent. Està basat en l’autoregulació de l’aprenentatge i, per tant, en l’autogestió del propi coneixement. El seu ús està recomanat a persones de totes les edats i en activitats formatives de tots els tipus d’educació: formals, no formals i informals. És a dir, tant es pot utilitzar a l'aula, per exemple, de primària, com també el pot emprar un adult que vol analitzar el seu aprenentatge d'idiomes en el temps lliure.

Cal tenir present que aquesta eina té algunes mancances, com ara:

  • És difícil actualitzar i manipular informació.

  • No permet compartir informació amb altres usuaris. Seria útil que quan aproves un curs, per exemple, de l'escola oficial d'idiomes, automàticament ho introdueixin a l'e-PEL, com un “expedient de llengües”.

  • És poc practic per a l’usuari, és a dir, la navegació és complicada, has de saber manejar molt bé un ordinador.

  • No té previst l'ús d'idiomes de fora de la Unió Europea.

  • Falta unir l'e-PEL amb altres programes europeus. Per exemple, la Unió Europea ha elaborat una plantilla per al currículum, que té en compte les llengües, però no pots traslladar la informació d'un lloc a l'altre, has de tornar a clicar tots els cursos d'idiomes que has fet.

El Gabinet de Didàctica us recomana:

fletxa

 

  • Octubre de 2011: «La lectura i l’escriptura al cicle inicial. Propostes i reptes»

 octubre 11

FONS, M.; GIL, R. (et al.) Monogràfic: «La lectura i l’escriptura al cicle inicial. Propostes i reptes». Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, núm. 55 (juliol, agost i setembre de 2011) 

Aquest mes us recomanam el monogràfic de la revista Articles, que va dirigit, sobretot, a mestres. Consta dels articles següents:

·      La lectura i l’escriptura al cicle inicial de primària. Propostes i reptes.

·      El procés d’alfabetització inicial.

·      Desfem tòpics per millorar l’ensenyament de la lectura i l’escriptura.

·      Llegir i escriure en el primer cicle de primària: aportacions d’una recerca.

·      Conversem, llegim i escrivim. Aprenem amb sentit.

·      L’àlbum il·lustrat: gaudi literari o recursos imprescindibles per a l’aprenentatge lector?

·      On rauen les dificultats per aprendre a llegir i a escriure?

·      La col·laboració entre la família i l’escola.

Per accedir a l’editorial Graó clicau aquí:

Algunes de les obres en què es basen aquests articles són:

·      CASTELLS, N. (2006). L’aprenentatge de la lectura inicial: Una aproximació als coneixements dels infants i a les estratègies d’ensenyament [en línia]. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. http://www.tesisenred.net

·      COLOMER, T. (2010). Introducción a la literatura infantil y juvenil actual. Madrid: Síntesis.

·      GONZÁLEZ, A. (2009). Organització de centre i autonomia de l’alumnat. La llengua escrita amb l’ús dels mètodes de treball [en línia]. Llicència d’estudis retribuïda del curs 2008-2009.

http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200809/memories/1959m.pdf

fletxa

 

  • Setembre de 2011: Una mà de contes

 una mà de contes

Per començar el curs amb força, aquest mes de setembre el Gabinet de Didàctica us recomana la pàgina web del programa de TV3 Una mà de contes: http://www.unamadecontes.cat/.

L’objectiu del programa és fonamentar l’interès dels infants en l'expressió plàstica i artística, al mateix temps que es diverteixen escoltant contes que transmeten valors positius. Al programa es conten contes curts, de 7 minuts aproximadament, i sempre s’hi segueix la mateixa estructura, és a dir, una veu en off explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage...

La web s’adreça a tot tipus d’usuaris: mestres, pares i infants, i hi podeu trobar els vídeos dels contes, organitzats per autors, tècniques o per títol. Els contes es poden escoltar en català, aranès i alguns en anglès, i hi ha la possibilitat de veure’ls amb subtítols. D’altra banda, hi trobam tallers per als infants on poden practicar les tècniques que han vist als vídeos i, finalment, també podem accedir al blog

fletxa

 

  • Juliol-agost de 2011: «Textos e hipertextos»

 artmes

GRACIDA, Y.; CASSANY, D. (et al.) Monogràfic: Textos e hipertextos. Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura, núm. 57 (abril, maig i juny de 2011).

Internet forma part de la nostra societat i és present en el nostre dia a dia, sobretot en el cas dels joves, per això, la revista Textos, que està especialitzada en didàctica de llengües, ha publicat un monogràfic molt interessant sobre la lectura i l’escriptura a Internet dirigit, sobretot, als docents. Aquest monogràfic està constituït pels sis articles següents:

- Textos e hipertextos.

- Después de Internet…

- Lectura de textos, lectura de hipertextos.

- Escritura joven en la red.

- Herramientas 2.0 y enseñanza de la lengua oral.

- Competencia literaria y competencia digital.

Per accedir a la revista clicau aquí

Algunes de les obres en què es basen aquests articles les podeu trobar aquí:

- ZAYAS, F. (et al.). La competencia digital en el área de lengua. Barcelona: Octaedro.

- SANZ, G. (2009). Escriptura jove a la xarxa: Dinamització de l’ensenyament i l’aprenentatge de l’expressió escrita mitjançant l’aprofitament de l’ús que els joves fan d’Internet [en línia]. Licencia de estudios. Generalitat de Catalunya <http://www.upf.edu/dtf/recerca/grups/grael/LC/>

- CASSANY, D. (2006). Tras la línea: Sobre la lectura contemporánea. Barcelona: Anagrama.

- MATA, J. (2004). Como mirar a la luna. Confesiones a una maestra sobre la formación del lector. Barcelona: Graó.

- GEE, J. P. (2004). Lo que nos enseñan los videojuegos sobre el aprendizaje y el alfabetismo. Archidona: Aljibe.

fletxa

 

  • Juny de 2011: «Actuar per parlar. La dramatització com a instrument didàctic per a l'adquisició lingüística i la formació literària»

article del mes

LUENGO, A. «Actuar per parlar. La dramatització com a instrument didàctic per a l’adquisició lingüística i la formació literària». Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, núm 4 (gener-febrer de 2011)

(enllaç)

La nostra societat es caracteritza per la mobilitat, això provoca un constant ingrés de nouvinguts a les escoles. Davant aquest fet se’ns planteja una qüestió: com fer front a la necessitat d’aprendre la llengua i la cultura de la comunitat acollidora? Per donar resposta a aquesta necessitat sorgeixen les aules d’acollida. L’article que el Gabinet de Didàctica us recomana aquest mes tracta d’un estudi efectuat per la Universitat Autònoma de Barcelona on s’analitza l’ús de la dramatització en aquest tipus d’aules.

Treballar amb textos literaris, com diu l’article, «a més d’afavorir l’aprenentatge de la llengua del país acollidor, compleix un paper integrador i permet establir un recorregut lector que millori la comprensió i la interpretació dels textos». És a dir, mitjançant la representació teatral, a més de treballar l’expressió oral de la nova llengua, es practica la comprensió de textos, el sentit social de la comunicació, el coneixement de la cultura acollidora…

A continuació pots trobar algunes webs relacionades:

Per consultar les darreres novetats sobre el teatre de les Illes Balears clica aquí: http://www.teatreib.cat/

SUREDA, M. Adaptació de la llegenda de Sant Jordi al contingut de les ciències socials de segon d'ESO. El teatre com a eina didàctica per a l’estudi de les Ciències Socials i Llengua Catalana.

(enllaç)

Material per aprendre la llengua catalana dirigit a alumnes nouvinguts.

http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/alumnat/alu_mat_secundaria.htm

fletxa

 

  • Maig de 2011: «El proceso de lectura en lengua extranjera: de la descodificación a la interpretación»  

maig 2011

RUIZ, R. «El proceso de lectura en lengua extranjera: de la descodificación a la interpretación» Didáctica. Lengua y Literatura, núm. 22 (2010).

http://revistas.ucm.es/portal/modulos.php?name=Revistas2_Historico&id=DIDA&num=DIDA101011

El Gabinet de Didàctica us recomana aquest article de la revista Didáctica. Lengua y Literatura, que és de fàcil lectura i s’adreça, sobretot, a docents de llengua estrangera.

S’han fet molts estudis psicològics i psicolingüístics que analitzaven la interpretació lectora, però se n’han fet pocs que analitzassin el procés amb el qual s’arriba a aquesta interpretació. Bé doncs, és precisament en aquest article on s’exposen les fases per les quals una persona passa des del moment en què comença a llegir un text, fins que l’ha comprès i l’interpreta. Primer s’analitza aquest procés amb textos escrits en la llengua materna de l’alumnat i posteriorment s’estudia amb textos escrits en llengua estrangera, per així poder comparar-los.

Hi ha molts factors que afecten el procés analitzat, per exemple: el nivell de competència lingüística, el coneixement cultural, la significativitat del text, la motivació, entre molts altres.

A continuació pots trobar alguns enllaços d’interès per practicar la comprensió lectora en llengua estrangera:

Proposta didàctica de comprensió lectora en llengua estrangera de nivell elemental.

<http://integrar.bue.edu.ar/comprension-lectora-en-lengua-extranjera-cic-ingles-ciclo-idiomas-corto/>

MALTED. Aplicació didàctica interactiva per donar suport a l’ensenyament mínim d’anglès i francès a ESO i batxillerat.

<http://recursostic.educacion.es/apls/informacion_didactica/617>

Proposta de lectures i exercicis en anglès.

<http://www.mansioningles.com/Lectura01.htm>

top

 

  • Abril de 2011: Què llegeixen els «no-lectors»? 

llmes abril

NABRESA, M.; CASSANY, D. (et al.). Monogràfic: Què llegeixen els «no-lectors»? Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, núm. 53 (gener, febrer i març de 2011).

Aquest mes el Gabinet de Didàctica us recomana un monogràfic de la renovada revista Articles, que fa referència als lectors febles, és a dir, a aquelles persones que llegeixen poc o que no tenen gaire contacte amb els textos. El monogràfic, de fàcil lectura, s’adreça a tota persona interessada en l’impuls de l’hàbit lector i s’estructura en els set articles citats a continuació:

- Què llegeixen els «no-lectors»?

- Retrat del lector literari feble: del desert a l’oasi de lectura.

- Internet: 1; Escola: 0?

- Comprenc el que llegeixo?

- Llegir en temps de lleure.

- Fer lectors en un context advers.

- El lector feble des de la biblioteca.

Seguidament us detallam part de la bibliografia citada en aquest monogràfic:

- CAMPS, A. (et al.) (2003). Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Barcelona: Graó.

- CIDE (2003). Los hábitos lectores de los adolescentes españoles. Madrid: CIDE - Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

- MANRESA, M. (2009). Hàbits lectors dels adolescents: Efectes de les actuacions escolars en les pràctiques de lectura [en línia]. Tesi doctoral. UAB. <www.tesisenxarxa.net/>

- PARONI, M. (2003). Historias de lectura: Trayectorias de vida y de lectura. Mèxic: FCE.

- SANZ, G. (2009) «Escriptura jove a la xarxa: Dinamització de l’ensenyament i l’aprenentatge de l’expressió escrita mitjançant l’aprofitament de l’ús que els joves fan d’internet» [en línia]

top

 

  • Març de 2011: Ensenyar a escriure a primària

giuix

FONS, M.; CAMPS, A. (et al.) Monogràfic: Ensenyar a escriure a primària. Guix, núm. 371 (gener de 2011

 

Aquest mes el Gabinet de Didàctica us recomana el monogràfic de la revista Guix: Ensenyar a escriure a primària. Hi trobam quatre articles de fàcil lectura dirigits, sobretot, a mestres de primària, encara que poden ser interessants per a qualsevol professional del món de l’educació. Aquests articles són:

-       Escriure i aprendre a escriure a primària.

-       Ensenyar a escriure al cicle inicial de primària.

-   Reflexionar sobre la llengua per aprendre a escriure, un repte difícil però necessari.

-       Escriure i aprendre coneixements.

Per accedir a la revista clicau aquí:

A continuació podeu veure referències bibliogràfiques relacionades amb el tema, que trobareu a la vostra disposició a la biblioteca del Servei Lingüístic <

 

http://slg.uib.cat/?contentId=202368

 

-       BJÖRK, L. (2007) La escritura en la enseñanza secundaria: los procesos del pensar y del escribir. Barcelona: Graó.

- DÍAZ, A. (et al.) (2008) L'aprenentatge de la lectoescriptura des d'una perspectiva constructivista. Vol. II. Barcelona: Graó.

-       DELMIRO, C. (2002) La escritura creativa en las aulas: en torno a los talleres literarios. Barcelona: Graó.

top

 

  • Febrer de 2011: «Diagnósticos sobre problemas ortográficos. Una experiencia educativa»

febrer11

PÉREZ, R. (et al.) «Diagnósticos sobre problemas ortográficos. Una experiencia educativa». Tejuelo, núm. 8 (juny de 2010).

El mes de febrer el Gabinet de Didàctica us recomana aquest article, dirigit sobretot a docents, perquè és important reflexionar sobre l’ortografia i la manera d’ensenyar-la. Per començar cal tenir present que el bon ús de l’ortografia, sobretot a la societat de la informació, es converteix en un mitjà per facilitar la comunicació.

L’ortografia no és una finalitat en si mateixa, sinó un mitjà per adquirir una habilitat: saber escriure, i això sovint suposa un problema tant per als alumnes que han d’aprendre les normes, com per als professors que les han d’ensenyar. 

El que pretén aquest article es estructurar l’ortografia amb la finalitat de facilitar la detecció de problemes i la resolució d’aquests, és per això que inclou un «informe sobre problemes ortogràfics detectats», on s’estructuren els principals problemes ortogràfics, i un «resum de regles ortogràfiques» per facilitar la tasca del docent.

Els autors de l’article defensen que, sense oblidar el caràcter normatiu i descriptiu de l’ortografia, l'estudi d’aquesta ha d'orientar-se cap a l'alumne, cap a la composició escrita i cap a la textualitat, que és on realment cobra sentit l’ortografia.

A continuació posam a la vostra disposició tot un seguit d’enllaços relacionats:

Per accedir a l’article clicau aquí

 

En aquest web hi ha un recull molt complet de lliçons, exercicis, dictats o jocs d’ortografia catalana:

http://usuaris.tinet.org/aragones/gramaticat/ortografia.htm

A continuació podeu trobar exercicis, tant interactius com imprimibles, d’ortografia castellana:

http://www.cuadernointercultural.com/materiales/print/actividades1/#ortografia

Les normes fonamentals d’ortografia espanyola i exercicis relacionats:

http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/

MARTÍNEZ, M. (2003). Manual de ortografía. Madrid: Akal.

 

 

top

 

 

 

  • Gener de 2011: «La comprensión de los textos: fundamentos teóricos y estrategias lectoras» 

 artmes201101

CASTELLÓN, J. M. «La comprensión de los textos: fundamentos teóricos y estrategias lectoras ». Textos, núm. 54 (abril, maig i juny de 2010).

La societat d’avui en dia es caracteritza per l’existència d’una gran quantitat d’informació escrita, per això és imprescindible que els infants tinguin un bon nivell de comprensió lectora.

Actualment s’impulsen polítiques per tal de millorar aquesta competència en els alumnes, és per això que des del Gabinet de Didàctica us recomanam aquest article, on es descriu el procés lector i on s’expliquen les característiques d’aquest a mesura que es fan suggeriments per millorar la comprensió lectora. L’article és entenedor i s’adreça, sobretot, a docents.

Per accedir a la esmentada revista clicau aquí:

http://textos.grao.com/revistas/ficha.asp?ID=13&NUMERO=65#

A continuació podeu trobar bibliografia relacionada amb el tema.

ANGUITA, M. (et al.) (2004). La composición escrita: de 3 a 16 años. Barcelona: Graó.

BASANTA, A. (et al.) (2010). La lectura. Madrid: CSIC.

BOFARULL, M. T. (et al.) (2001). Comprensión lectora: el uso de la lengua como procedimiento. Barcelona: Graó.

RIART, J. (1997). Comprensió lectora i raonament verbal: programa de desenvolupament i reforç: ESO i Batxillerats. Barcelona: Lebón.

RUEDA, M. (2003). La lectura: adquisición, dificultades e intervención. Salamanca: Amarú.

SOLÉ, I. (2002). Estrategias de lectura. Barcelona: Graó.

top

 

  • Desembre de 2010: «Reflexiones acerca de la alfabetización de sujetos sordos. Avances de investigación psicolingüística»

 

  article del mes de desembre

BÁEZ, M. «Reflexiones acerca de la alfabetización de sujetos sordos. Avances de investigación psicolingüística». Lectura y Vida, núm. 1 (març de 2010)

L’article que us recomanam aquest mes és la descripció d’una investigació realitzada a l’Argentina sobre la manera com aprenen a llegir i a escriure les persones sordes no oralistes. La metodologia utilitzada és de tipus experimental, amb una mostra de quinze infants sords de 5 a 10 anys.

L’objectiu de l’estudi és comprendre l’aprenentatge del llenguatge escrit d’aquest col·lectiu i reflexionar-hi, i a la vegada potenciar el disseny de situacions didàctiques per promoure l’alfabetització d’infants sords, és a dir, aconseguir un canvi qualitatiu en la pràctica. 

Webs d’interès relacionades amb el tema:

Adquisició de la lectoescriptura i el llenguatge oral de persones sordes:

http://www.cuadernointercultural.com/alumnado-sordo/

Reconeixement del projecte esmentat:

http://noticias.universia.com.ar/ciencia-nn-tt/noticia/2009/06/03/360930/premian-proyecto-alfabetizacion-sordos.html

Jocs i material didàctic en llenguatge de signes:

http://didacticoslsa.blogspot.com/2008/01/juegos.html

Centre de recursos educatius per a deficients auditius:

http://www.xtec.es/creda/index.htm

Associació de pares i amics dels sords:

http://www.aspasmadrid.es/index.php?apartado=quienessomos


 

  • Novembre de 2010: «Proyecto para la mejora de las competencias implicadas en la lectura»

imatge de l'article del mes

«Proyecto para la mejora de las competencias implicadas en la lectura». Gobierno de Navarra. Departamento de Educación.
[Consulta: 20 d’octubre de 2010]

El Govern de Navarra va ser capdavanter en realitzar una proposta didàctica en matèria de lectura que dóna resposta a les necessitats dels alumnes de la seva comunitat en relació amb els resultats obtinguts a PISA i als currículums de l’ESO que estableix la LOE. Com podreu observar, es tracta d’un projecte que treballa les competències implicades en la comprensió lectora de textos en cada una de les àrees del currículum. Estam parlant d’un projecte que abraça tots els professors del centre i tot l’alumnat i demana també la implicació de famílies i institucions socials.

A continuació podeu accedir al web dels plans de millora de les competències bàsiques de l’alumnat del Govern de Navarra a:

http://dpto.educacion.navarra.es/planesdemejora/

A l’apartat de materials hi trobareu el document referent al projecte de millora de les competències lingüístiques:

http://dpto.educacion.navarra.es/planesdemejora/secundaria/secmejora1.html

També podeu tornar a revisar els resultats PISA 2009 al nostre web:

http://www.uib.cat/ca/infsobre/serveis/generals/slg/gd/temartmes.html#març10

 

 

  • Octubre de 2010: «Competencia lingüística y dominio preconceptual: trabajando mapas conceptuales en Educación Infantil»

imatge de l'article del mes

MÉRIDA R.; ORTEGA, R.; ROMERA, E. M. «Competencia lingüística y dominio preconceptual: trabajando mapas conceptuales en Educación Infantil». Revista de Educación, núm. 353 (setembre-desembre de 2010): 589-613.

Aquest mes us presentam un estudi realitzat a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Còrdova, en què s’ha estudiat la utilització com a estratègia didàctica dels mapes preconceptuals en educació infantil per millorar l’expressió i el discurs oral.

La mostra són vint infants d’una aula d’educació infantil de cinc anys d’una escola pública. Si us interessa conèixer les variables, el marc teòric, les tècniques emprades i les conclusions de l’estudi, podeu accedir a l’article complet a través d’aquest enllaç:

http://www.revistaeducacion.educacion.es/re353_22.html

També us recomanam la lectura de tot el número de la revista, on trobarem altres articles relacionats amb didàctica de la llengua:

http://www.revistaeducacion.educacion.es/re353.htm

Recordau que aquesta revista digital permet descarregar els articles amb format pdf.


 

  • Setembre de 2010: la narrativa gràfica al sistema educatiu

    imatge de l'article del mes

    Colomer, T.; FONS, M. (et. al.). Monogràfic: Narratives gràfiques. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, núm. 52 (juliol, agost i setembre de 2010)

    El monogràfic que us proposam aquest més fa referència a la introducció de la narrativa gràfical sistema educatiu. Ja fa dècades que les escoles han introduit en les seves possibilitats educatives el còmic, l’anàlisis de la publicitat, els cal·ligramnes poètics, etc., com a eina educativa de gran valor didàctic.
    En aquest recull d’articles escollits, reflexionen sobre l’ús dels àlbums i la difusió del còmic o novel·la gràfica.

    Els articles que hi trobam són:

    - Narratives gràfiques.
    - L’àlbum dins la narrativa visual.
    - Al cap i a la fi, estàvem escrivint la història. El paper dels lectors en la lectura d les narracions visuals.
    - Compartir per contruir. Aprendre a valorar àlbums a cicle inicial.
    - Quan no hi ha lletre. L’àlbum a l’aula d’acollida d’ESO.
    - Mirada a un art actual. La narració gràfica.
    - Imatges que rimen.
    - Per saber-ne més sobre narracions visuals.

    Us proposam un llistat de novel·les gràfiques que podreu trobar a la biblioteca del nostre Gabinet, podeu consultar la nostra web:

    http://www.uib.cat/ca/infsobre/serveis/generals/slg/bibliotecasl.html

    Quino (2003). Tot Mafalda. Barcelona: Lumen.

    Miller, Frank (2008). Sin City. Barcelona: Norma.

    Molist, Pep (2008). Dins del mirall: la literatura infantil i juvenil explicada als adults. Barcelona: Graó.

    Spiegelman, Art (2006). Maus: relat d'un supervivent. Barcelona: Inrevés.

    Vergés, Oriol (2008). El rei del mar: Jaume I i la Mediterrània. Badalona: Ara llibres.


    top

  •  

    Juliol-agost de 2010: lectura i escriptura a l'educació infantil

    imatge de l'article del mes

    TEBEROSKY, A. Programa de formació per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura a l'educació infantil. Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, 2006.

    http://www.xtec.cat/formacio/materials_recursos/comprensio_lectora/llengua_infantil.htm

    La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya és una web de referència del nostre Gabinet. Hi trobam recursos didàctics de qualitat. A més, una gran selecció d’estudis, programes i esdevenimets relacionats amb el món de la didàctica i de la didàctica de la llengua. Si accedim a formació del professorat, trobam un apartat dedicat a comprensió lectora. D’aquí hem extret l’article recomanat aquests mesos d’estiu. Esperam que serà del vostre interès!

    Bibliografia d’Ana Teberosky:

    Alguns llibres:

    TEBEROSKY, A. (1988). La comprensión de la lectura en el niño: desarrollo espontáneo y aprendizaje escolar. Barcelona: Universitat de Barcelona.

    TEBEROSKY, A. (1992). Aprendiendo a escribir. Barcelona: Horsori.

    TEBEROSKY, A. (2001). Proposta constructivista per aprendre a llegir i escriure. Barcelona: Vicens-Vives.

    TEBEROSKY, A. (et al.) (2003). Contextos de alfabetización inicial. Barcelona: Horsori.

    Alguns articles recents:

    TEBEROSKY, A. «La lectura desde la perspectiva constructivista». Aula de Innovación Educativa, núm. 179 (2009).

    TEBEROSKY, A. (et al.). «La doble denominación de la sinonimia en el contexto de lo escrito». Infancia y Aprendizaje, núm. 3 (2009).

    TEBEROSKY, A.; SEPÚLVEDA, A. «El texto en la alfabetización inicial». Infancia y Aprendizaje, núm. 2 (2009).

    TEBEROSKY, A.; SEPÚLVEDA, A. «Inmersión en libros y lecturas: una propuesta para la alfabetización inicial en contextos multilingües». Lectura y Vida: Revista Latinoamericana de Lectura, núm. 1 (2009).

    TEBEROSKY, A.; SEPÚLVEDA, A. «Elaboración de listas a partir de textos y de textos a partir de listas: una actividad para aprender lenguaje escrito». Lectura y Vida: Revista Latinoamericana de Lectura, núm. 4 (2008).


    top

  •  

    Maig de 2010: aprendre a llegir i a escriure al cicle inicial

    imatge de l'article del mes

    FONS, M.; VILA, M. (et al.) «Monogràfic: Aprendre a llegir i a escriure al cicle inicial, moment clau de l’escolaritat obligatòria». Guix, núm. 363 (març de 2010)

    La prestigiosa revista Guix dedica el seu monogràfic mensual a la didàctica de la llengua. Hi trobam cinc articles ben interessants per a tots aquells mestres i educadors que treballen a l’etapa d’infantil i primària, així com per a pares i mares amb infants d’aquesta edat i, en general, per a qualsevol professional de l’educació.

    Els articles que componen el monogràfic són:

    - Aprendre a llegir i a escriure al cicle inicial, moment clau de l’escolaritat obligatòria.
    - Escriure textos reals en col·laboració: una tasca imprescindible.
    - El record de les vacances: un temps per compartir.
    - Fem calendaris: un pas previ a l’agenda escolar.
    - Experiències d’avaluació de lectoescriptura al cicle inicial.

    Algunes referències bibliogràfiques que proposa el monogràfic:

    FERREIRO, E.; TEBEROSKY, A. (1979). Los sistemas de escritura en el desarrollo del niño. México: Siglo XXI.

    LURI, G. (2008). L’escola conta el món: L’optimisme és possible. Barcelona: La Campana.

    RIBERA, P. (2008). El repte d’ensenyar a escriure: L’inici de producció de textos en educació infantil. València: Perifèric.


    top

  •  

    Abril de 2010: avaluació de les competències comunicatives

    imatge de l'article del mes

    GRÁCIDA, Y.; RIBAS, T. (et al.) «Monográfico: La evaluación de competencias comunicativas». Textos, núm. 53 (gener, febrer i març 2010)

    El monogràfic que ens presenta la revista Textos aquest més fa referència a una de les temàtiques més complexes del currículum de llengua: l’avaluació de la comunicació. En aquest sentit, s’entén la llengua amb una funció principalment comunicativa, i és a través de l’avaluació d’aquesta interrelació que el mestre podrà entendre i millorar el procés d’aprenentatge d’una llengua.

     Els articles que hi trobam són:

    - L’avaluació a l’àrea lingüística.
    - L’avaluació de la comprensió escrita.
    - L’avaluació de la lectura en el proyecte SERCE-LLECE-UNESCO.
    - L’avaluació de l’ús oral com a projecte de centre.
    - L’avaluació oral de l’euskera: dificultats i beneficis.

    Algunes referències bibliogràfiques:

    ÁLVAREZ, J. M. (2001). Evaluar para conocer, examinar para excluir. Madrid: Morata.

    JOVER, G. (2009). Hablar, escuchar, conversar. Barcelona: Octaedro.

    PÉREZ, P.; ZAYAS, F. (2007). Competencia en comunicación lingüística. Madrid: Alianza.

    SOLÉ, I. «PISA, la lectura y sus lecturas». Aula de Innovación Educativa, núm. 139, pàg. 22-27.


    top

  •  

    Març de 2010: Competència lectora. Marc conceptual per a l'avaluació PISA 2009

     

    imatge de l'article del mes

    Competència lectora. Marc conceptual per a l’avaluació PISA 2009. Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
    [Consulta: 4 de febrer de 2010]

    Continuant la recerca de material referent a comprensió lectora, hem trobat el document del marc conceptual per a l’avaluació PISA 2009 realitzat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

    El document consta d’un pròleg, sis capítols i referències bibliogràfiques:

    Capítol 1: Introducció.
    Capítol 2: Definició de la comprensió lectora.
    Capítol 3: Organització de l’àmbit.
    Capítol 4: Avaluar la competència lectora.
    Capítol 5: Elements no cognitius i metacognitius que constitueixen la competència lectora.
    Capítol 6: Presentar els resultats de la competència lectora.

    Al web de la Generalitat hi trobareu l’enllaç:

    http://www20.gencat.cat/


    top

  •  

    Febrer de 2010: Lletres de batalles

    imatge de l'article del mes

    http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lletresbatalles/index.htm

    >

    Aquest mes us volem recomanar un lloc web. Es tracta d’una proposta realitzada per educa365.cat, una eina que combina didàctica amb mitjans audiovisuals.
    A la pàgina principal hi trobam totes les etapes educatives (d’educació infantil a batxillerat) amb les àrees curriculars corresponents.
    Nosaltres volem destacar Lletres de batalles, una proposta didàctica interdisciplinària destinada als alumnes d’ESO i batxillerat. Hi treballam objectius i continguts de Llengua Catalana i Ciències Socials a partir de textos literaris relacionats amb l’esclat, el desenvolupament i les conseqüències de la guerra civil espanyola.

    A través de la realització d’activitats, audicions, lectures, etc., aquest espai esdevé un recurs educatiu motivador i innovador que engrescarà mestres i alumnes.

    I si entrau a la secció d’enllaços recomanats del nostre web, trobareu altres recursos que ben segur us seran de gran utilitat!

    http://www.uib.es/ca/infsobre/serveis/generals/slg/gd/enllacos.html


    top

  •  

    Gener de 2010: «Aprender a escribir, escribir para aprender»

    imatge de l'article del mes

    CASTELLÓ, Montserrat (coord.). «Aprender a escribir, escribir para aprender». Aula de Innovación Educativa, núm. 175 (octubre de 2008): 7-45.

    Per començar l’any, el Gabinet de Didàctica us recomana el monogràfic de la revista Aula «Aprender a escribir, escribir para aprender».

    Hi trobarem els articles següents:

    • Aprender a escribir, escribir para aprender.

    • Escribir y aprender a escribir.

    • Escribir para aprender: estrategias para transformar el conocimiento.

    • Leer para escribir.

    • La reflexión interlingüística. Enseñar a escribir y pensar en varias lenguas.

    • Escribir para aprender ciencias.

    • Escribir textos argumentativos de forma cooperativa: una herramienta para promover el conocimiento.

    • Aprender a usar los apuntes: recursos y estrategias.

    • Instrumentos para enseñar a leer y escribir.

    En aquests articles trobarem diferents reflexions, projectes i experiències en relació amb l’aprenentatge de l’escriptura, la diversitat de formes d’adquisició, la intervenció del professorat, les activitats socials i culturals, els escenaris comunicatius a l’escola, la relació entre lectura i escriptura, etc.

    Per accedir a la revista: 

    http://aula.grao.com/revistas/ficha.asp?ID=3&NUMERO=180


    top

  •  

    Desembre de 2009: el pla de suport per millorar les competències en lectura i escriptura de la Conselleria d'Educació i Cultura

     

    imatge de l'article del mes

    PLA de Lectoescriptura que impulsa la Conselleria d’Educació i Cultura per a la millora de les competències en lectura i escriptura dels escolars de 8 i 9 anys.
    [Consulta: 12 de novembre de 2009]

    Per tercer any consecutiu, la Conselleria d’Educació i Cultura aplica el Pla de lectoescriptura per millorar les competències en lectura i escriptura d’alumnes de 8 i 9 anys (segon cicle de primària) que presenten necessitats específiques en l’adquisició d’aquestes.

    En concret, el departament autonòmic destina més de mig milió d’euros al projecte, que comptarà amb 58 mestres de suport i arribarà a 101 centres de les Illes. Es tracta d’un suport mixt, és a dir, es treballarà amb petits grups fora del grup classe i, per altra banda, es donarà suport directe a l’aula.

    Per saber-ne més sobre aquest pla, podeu consultar la pàgina web de la Conselleria d’Educació i Cultura:

    http://www.caib.es/govern/organigrama/area.do?lang=ca&coduo=7

    I aquí també us podeu descarregar l’arxiu pdf (


    top

  •  

    Novembre de 2009: la formació del professorat de llengües europeu

    imatge de l'article del mes

    GUASCH, O.; CAMPS, A. (et al.). Monogràfic: La formació del professorat de llengües. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, núm. 49 (juliol, agost i setembre de 2009)

    El monogràfic que proposa Articles aquest mes fa referència a la formació del professorat de llengües europeu: exposa experiències i reflexions i planteja normativa i eines per optimitzar la tasca d’aquests professionals.

    Trobam els articles següents:

    1. La formació lingüística dels docents.
    2. Reflexions i propostes sobre la formació inicial i permanent del professorat.
    3. Educar en els i per als plurilingüismes a Europa: com es pot replantejar la formació dels docents?
    4. La llengua, eina del mestre. Les competències lingüístiques en els nous títols de grau.
    5. La formació permanent del professorat des de la pràctica reflexiva.
    6. Les pràctiques als centres educatius en la formació del futur professorat de llengua.

    Textos de referència del Consell d’Europa:

    Marc de referència europeu per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües, Consell d’Europa. (

     

    enllaç

    Portafolis europeu de llengües, Consell d’Europa <

     

    http://www.coe.int/portfolio

    Biografia de trobades individuals, Consell d’Europa <

     

    http://www.coe.int/t/dg4/autobiography/

    Podeu accedir als articles a:

    http://articles.grao.com/revistas/ficha.asp?ID=5&NUMERO=58

    >


    top

  •  

    Octubre de 2009: la neurodidàctica (cervell, educació i aprenentatge)

    imatge de l'article del mes

    CALLÍS FRANCO, J.; LÓPEZ VICENTE, P. (et al.). Monogràfic: Cervell, educació i aprenentatge. Perspectiva Escolar, núm. 333 (març de 2009)

    La revista Perspectiva Escolar ens ofereix un monogràfic centrat en un enfocament d’estudi d’actualitat i interès per al món educatiu: la neurodidàctica.

    Com ja s’ha reflectit anteriorment (consultau els llibres recomanats pel Gabinet els mesos de juliol-agost i maig), el Gabinet de Didàctica vol actualitzar-se en corrents científics i pedagògics que ens ajudin a donar suport per millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge del llenguatge.

    El monogràfic consta dels articles següents:

    - El perquè del monogràfic: objectiu i continguts.
    - Cervell, intel·ligències i dissenys d’ensenyament-aprenentatge.
    - Neurodidàctica. Aprendre amb tot el nostre potencial.
    - Educació i neurociències.
    - El moviment obre la porta de l’aprenentatge. Gimnàstica del cervell o kinesiologia.
    - Pràctica de la PNL a l’escola.

    Bibliografia complementària:

    ARMSTRONG, T. (2006). Inteligencias múltiples en el aula: guía práctica para educadores. Barcelona: Paidós.

    FLORES, A. (2009). Descubrir la neurodidáctica. Aprendrer en, desde y para la vida. Barcelona: UOC.

    JENSEN, E. (2004). Cerebro y aprendizaje: competencias e implicaciones educativas. Madrid: Narcea.

    PRIETO, M. D.; BALLESTER, P. (2003). Las inteligencias múltiples: diferentes formas de enseñar y aprender. Madrid: Pirámide.


    top

  • Setembre de 2009: la biblioteca escolar

article mes

LLADÓ, C.; MAYANS, P. (et al.). «La biblioteca escolar “puntedu”, un espai de coneixement i aprenentatge». Guix. Elements d'Acció Educativa , núm. 355 (juny de 2009)

La revista Guix ens proposa un monogràfic dedicat a la biblioteca escolar compost pels articles següents:

  1. La biblioteca escolar «puntedu», un espai de coneixement i aprenentatge.

  2. Per què un pla de lectura de centre?

  3. La competència informacional des de la biblioteca escolar.

  4. Col·laboració entre biblioteca escolar i biblioteca pública.

  5. «El gust per la lectura»: una proposta de dinamització lectora.

  6. El paper dels centres de recursos pedagògics en el treball en xarxa de les biblioteques escolars.

A partir d'aquesta monografia podrem conèixer experiències de biblioteques escolars que es duen a terme actualment al nostre territori

Webs i documents electrònics d'interès:

 

Centre acollidor. Llengua i literatura (en línia). Barcelona. Generalitat de Catalunya.

 

www.xtec.cat/lic/centre/profe_llengua.htm

 

Tot oci (2008). Projecte del Pla Local de Lectura Pública de Salt (en línia).

 

www.bibgirona.net/salt/escoles/pla_local/index.htm

 

Programes d'innovació educativa. Biblioteca escolar: PUNTEDU.

 

http://www.xtec.net/innovacio/biblioteques/

 

Documents i articles referents a biblioteques escolars.

 

http://www.xtec.net/innovacio/biblioteques/documents.htm


flexta

 

 

  • Juliol-agost de 2009: «Immersión en libros y lecturas. Una propuesta para la alfabetización inicial en contextos multilingües»

imatge de l'article del mes

SEPÚLVEDA, A.; TEBEROSKY, A. «Immersión en libros y lecturas. Una propuesta para la alfabetización inicial en contextos multilingües». Lectura y Vida, núm. 1 (març de 2009)

L’article que hem escollit aquest mes fa referència a l’alfabetització inicial d’alumnes nouvinguts, els quals es trobem immersos en un context lingüístic diferent del seu context lingüístic familiar. Per tant, la llengua escolar i la llengua materna d’aquests infants no es corresponen.

Les autores presenten una proposta d’intervenció en l’ensenyament del llenguatge escrit a les aules de context multilingüe de primer i segon de primària. Aquesta consisteix a proposar llibres de qualitat literària com a material d’alfabetització, juntament amb una sèrie d’activitats relacionades amb els textos.

Una proposta centrada, bàsicament, en dues qüestions: l’accés dels alumnes a la llengua escolar, i l’adaptació de l’ensenyament a les competències dels infants.

Referències bibliogràfiques:

BOSCH, Mireia (1996). Autonomia i aprenentatge de llengües. Barcelona: Graó.

COLOMER, T. (dir.) (2002). Siete llaves para valorar las historias infantiles. Madrid: Fundación G. Sánchez Ruipérez.

DURAN, Teresa (2007). Àlbums i altres lectures. Anàlisi dels llibres per a infants. Barcelona: Rosa Sensat.

FERREIRO, Emilia (1998). Caperucita Roja aprende a escribir: estudios psicolingüísticos comparativos en tres lenguas. Barcelona: Gedisa.

TEBEROSKY, A. (1993). Aprendiendo a escribir. Barcelona: Horsori.

WOLF, Maryanne (2008). Cómo aprendemos a leer: historia y ciencia del cerebro y la lectura. Barcelona: Ediciones B


 

 

  • Juny de 2009: l'elaboració de llistes a partir de textos i viceversa

imatge de l'article del mes

SEPÚLVEDA, A.; TEBEROSKY, A. «Elaboración de listas a partir de textos y de textos a partir de listas». Lectura y Vida, núm. 4 (desembre de 2008)

 

L’article escollit aquest mes presenta la investigació realitzada en una escola pública de Barcelona que participa en un programa d’assessorament d’innovació en les pràctiques d’ensenyament de la lectura.

La millora analitzada consisteix en la lectura, la comprensió i l’escriptura de textos (normalment llibres de literatura infantil). Les activitats de comprensió i comentari dels textos es realitzen a través de llistes col·lectives que funcionen com a plafons de consulta de l’aula.

El resultat principal és que la producció de llistes a partir de textos optimitza l’aprenentatge de l’escriptura i la construcció col·lectiva d’una memòria del llenguatge escrit.

Referències bibliogràfiques:

BLANCHE-BENVENISTE, C. (1998). Estudios lingüísticos sobre la relación entre oralidad y escritura. Barcelona: Gedisa

BRUNER. J. (1997). La educación, puerta de la cultura. Madrid: Visor

GOODY, J. (1977). La domesticación del pensamiento salvaje. Madrid: Akal

HÉBRARD, J. (1997). Writing development. An Interdisciplinary View. Amsterdam: John Benjamins B. V.

TEBEROSKY, A. [et al.] (2007). Propuesta de innovación educativa en la lectura con población inmigrante a través de textos narrativos. Atención a los procesos metalingüísticos y metacognitivos. Premios Nacionales de Innovación Educativa 2006. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.


 

 

  •  

    Maig de 2009: el desenvolupament de la parla infantil

    imatge de l'article del mes

    KERSEBAUM S. «Primeros pasos en el desarrollo del habla». Mente y Cerebro, núm. 20 (2006).

    La revista de neurociència Mente y Cerebro ens proposa un article que explica el desenvolupament de la parla infantil centrant-se en les etapes de l’adquisició del llenguatge i recorrent les passes de set infants reals. Cada un es troba en una etapa amb característiques i avanços diferents, que l’autora explica i relaciona amb la teoria.

    Així, trobam en Fèlix, de vuit mesos, que inicia el balboteig amb les persones amb més vincle afectiu. En Can, de dotze mesos, que canvia els sons per algunes paraules en concret. En Federico, de divuit mesos, que ja disposa d’un vocabulari bàsic de vint a cinquanta conceptes. Na Mareen, de vint-i-dos mesos, que s’inicia amb la gramàtica pivot. Na Carlota, de tres anys, que ja utilitza conceptes abstractes. Na Lou, de quatre anys, que ja domina dues llengües. I per acabar, na Lina, de sis anys, que ja domina el sistema fònic de la seva llengua materna, la gramàtica i la semàntica d’una bona part de paraules.

    Bibliografia d’interès relacionada:

    AGUADO Alonso, G. (2000). El desarrollo del lenguaje de 0 a 3 años: bases para un diseño curricular en la educación infantil. Madrid: CEPE

    BASSEDAS, E.; Bigas, M. (2001). Didáctica de la lengua en la educación infantil. Madrid: Síntesis

    BRUNER, J. (1985). La parla dels infants. Vic: Eumo

    MONFORT, Juan; JUÁREZ, A. (1989). El niño que habla: el lenguaje oral en preescolar. Madrid: CEPE (reimpr. 2008)

    RONDAL, J. (2001). El desarrollo del lenguaje. Madrid: Médica y Técnica

    VIGOTSKI, L. S. (1988). Pensament i llenguatge. Vic: Eumo


    top

 

 

  • Abril de 2009: Parlem d'ortografia: què és, com s'aprèn i com s'ensenya

imatge de l'article del mes


MILIAN, M. «Parlem d’ortografia: què és, com s’aprèn i com s’ensenya». Articles, núm. 48 (abril, maig i juny de 2009).

La revista Articles ens ofereix el monogràfic Ortografies, compost pels articles següents:

  • Ortografia i escriptura.

  • Parlem d’ortografia: què és, com s’aprèn i com s’ensenya.

  • Per a una valoració comparativa dels sistemes d’escriptura.

  • L’ensenyament-aprenentatge de l’ortografia: una qüestió només de regles?

  • Ortografia i producció textual.

  • L’activitat metalingüística durant una tasca de segmentació d’un text en paraules a segon de primària.

  • La puntuació als textos dels alumnes de secundària. Una intervenció didàctica.

  • Aprendre ortografia catalana a la xarxa amb autonomia en l’àmbit universitari.

El Gabinet us proposa l’article de Marta Milian «Parlem d’ortografia: què és, com s’aprèn i com s’ensenya»,on es qüestionen metodologies d’ensenyament de la gramàtica i se’n proposen de noves, centrades en les motivacions dels aprenents.

 

 

 

top

 

 

 

 

  • Març de 2009: Llegendes a l'escola

article mes març

BORJA I SANZ, Joan. «Llegendes a l’escola». Escola Catalana, núm. 457 (març i abril de 2009)

L’article escrit per Joan Borja, director del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, ens aproxima a la manera com podem treballar les llegendes a l’escola per engrescar i involucrar els alumnes en la literatura popular. En aquest cas, l’autor exposa la seva experiència, centrada en la llegenda de Rotlà i de Puigcampana.

Podeu accedir a l’article:

http://www.omnium.cat/ca/article/llegendes-a-l-escola-3698.html

Altres recursos i experiències interessants:

http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=878559

http://www.xtec.es/ceipvilademany/antic/llegenda.htm

http://blocs.xtec.cat/sacdeparaulesdelparc/2008/04/25/la-llegenda-de-leucaliptus-de-lescola/

http://contesonacodinenca.blogspot.com/2009/05/llegendes-i-poemes-dels-alumnes-de-3r-i.html


 

top

 

 

 

 

  • Febrer de 2009: Aules d'acollida i aprenentatge d'una llengua

art mes

VILA, I. (et al.). «Monografia: Aules d’acollida i aprenentatge d’una llengua». Guix, núm. 351 (gener de 2009)

La revista Guix ens ofereix un monogràfic compost per cinc articles i centrat en les experiències i els projectes que es treballen en diferents aules d’acollida.

Els articles són:

 

  • Les aules d’acollida. Ignasi Vila, Carina Siqués.

  • Una experiència entre diverses aules d’acollida. Una tasca compartida. Beatriu Palau.

  • Aprendre fora de l’aula. Visita al mercat municipal. Fina Pérez, Consol Ribas.

  • Els projectes de l’aula d’acollida. Un recurs aglutinador. Bea Caamaño.

  • Els teus costums en la teva llengua. Maribel Almagro, Rosa Garolta.

Pàgines web interessants relacionades amb l’acollida d’alumnat nouvingut:

<

 

http://weib.caib.es/Programes/palic/article_.htm>

http://blocs.xtec.cat/acollida>

http://www.aulaintercultural.org/mot.php3?id_mot=499>

http://www.xtec.cat/crp-alturgell/>

http://aulacollida.bloc.cat/>


 

 

 

 

  • Gener de 2009: les tasques d'escriptura dels estudiants universitaris

imatge de l'article del mes

ÁLVAREZ, M.; VILLARDÓN, L.; YÁNIZ, C. «Tareas de escritura en el ámbito universitario e implicaciones para el aprendizaje». Textos, núm. 49 (juliol, agost i setembre de 2008): 77-89.

En aquest article es presenten els resultats d’un estudi realitzat amb l’objectiu de conèixer les tasques d’escriptura que realitzen els estudiants universitaris en el darrer any de carrera, i les implicacions dels resultats en el marc de les demandes que la societat del coneixement realitza a la universitat.

La mostra recull un total de 750 alumnes del darrer curs de carrera de la Universitat de Deusto.

 

Bibliografia recomanada:


CARLINO, P. «Alfabetización académica: un cambio necesario, algunas alternativas posibles». Educere Investigación, núm. 20 (2003)

CASSANY, D. «La formación continuada en lengua». Articles, núm. 4 (1995)

CASSANY, D. (1999). Construir la escritura. Barcelona: Paidós

SOLÉ, I.; CASTELLA, N. «Aprender mediante la lectura y la escritura». Lectura y Vida, núm. 25 (2004)

 

SOLÉ, I. «Lectura, escritura y adquisición de conocimientos en la escuela secundaria y educación universitaria». Infancia y Aprendizaje, núm. 28 (2005).

 


 

 

 

 

  • Desembre de 2008: Els hàbits lectors dels pares i les mares condicionen l'interès per la lectura dels seus fills i filles?

artmes

CONGOST, I.; TESOURO, M. «Els hàbits lectors dels pares i les mares condicionen l’interès per la lectura dels seus fills i filles?». Guix. Elements d’Acció Educativa, núm. 348 (octubre de 2008): 64-69.

L’article que us recomanam aquest mes és una investigació sobre els hàbits lectors dels pares i mares com a condicionants i motivadors de l’interès per la lectura dels fills i filles.

La metodologia utilitzada ha estat l’aplicació d’una enquesta a una mostra de 108 pares i mares d’alumnes de primària de quatre escoles de l’Alt Empordà. L’enquesta consta de 21 preguntes (la majoria tancades i algunes d’obertes) a l’entorn dels hàbits lectors dels progenitors.

Entre les conclusions més importants podem destacar:

  • El 100% dels enquestats creu que llegir és important.

  • El 41,07% llegeix cada dia, en canvi, el 7,14% assegura que no llegeix mai per pròpia iniciativa.

  • El català és l’idioma principal de lectura, seguit del castellà.

  • Un 73,21% de la mostra assegura que els fills i filles mostren interès per la lectura.

Amb tot això, podríem dir que la idea clau és que la motivació dels fills i filles envers la lectura no depèn només de la família. Així, agafa força la idea que escola, família i societat han de treballar plegades per fer lloc als llibres en la joventut d’avui.

Podeu accedir a l’article:

<

 

http://guix.grao.com/revistas/ficha.asp?ID=2&NUMERO=102>

 

Bibliografia recomanada:


ALOY, J. (et. al.) (2004). M’agrada llegir: com fer els teus fills lectors. Badalona: Ara Llibres.


FÀBREGAS (et. al.). «Nascuts per llegir: un projecte per promoure la lectura des de ben petits». Guix d’Infantil, núm. 29 (gener-febrer de 2006): 35-38.


PAJA, A. (et. al.) (2002). La seducción de la lectura en edades tempranas. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

 

SARTO, M. (2001). Animación a la lectura con nuevas estrategias. Madrid: Ediciones SM.

 


 

 

 

 

  • Novembre de 2008: el treball de llengua a l'aula


ESTEBAN, Jordi. «Parlar una llengua d’ús… social (1)». Llengua i Ús, núm. 38 (primer quadrimestre de 2007): 47-55.

L’article que destacam aquest mes versa sobre el treball de llengua a l’aula, des d’un punt de vista didàctic i metodològic, com a eina fonamental per a l’ús social. L’autor centra l’article sobre les pràctiques de conversa social a l’aula d’adults de nivell bàsic 2.

 

Podeu accedir directment a l’article:
<

 

http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/38_596.pdf

Podeu accedir a la revista completa al web de la Generalitat de Catalunya:
<

>

 

 

 

 

  • Octubre de 2008: «Estudio sobre la percepción de los estudiantes de Psicología de las tareas de lectura y escritura que realizan para aprender»



MATEOS, M.; PECHARROMÁN, A. «Estudio sobre la percepción de los estudiantes de Psicología de las tareas de lectura y escritura que realizan para aprender». Revista de Educación, núm. 347 (setembre-desembre de 2008): 255-274.

L’article que hem escollit aquest mes presenta un estudi dirigit a conèixer en quina mesura els estudiants de Psicologia duen a terme tasques de lectura i escriptura que els permeten aprendre de forma significativa, i en quina mesura l’ús d’aquestes eines d’aprenentatge varia en funció del nivell d’instrucció.

 

Participaren a l’estudi seixanta-sis estudiants de primer curs i seixanta-dos de quart curs de Psicologia, i s’utilitzà un qüestionari per explorar les tasques que realitzen els estudiants i la percepció de dificultat, interès i utilitat per a l’aprenentatge.

Per accedir a l’article:
<

 

http://www.revistaeducacion.mec.es/re347_12.html

Web on podreu trobar més informació del tema:
<

>

 

 

 

 

  • Setembre de 2008: IN. Revista electrònica d'intervenció educativa i socioeducativa


IN. Revista electrònica d’intervenció educativa i socioeducativa. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2008. <

http://www.in.uib.cat/

>.

 

 

IN és una nova revista electrònica que sorgeix amb l’objectiu de difondre i intercanviar els treballs d'investigació educatius i socioeducatius que es generin tant a l’àmbit acadèmic universitari com a la resta d’àmbits educatius i socials. És iniciativa de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de les Illes Balears i de diferents professionals dels àmbits educatiu i social. També hi han col·laborat alguns serveis com ara Edicions UIB i el Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat de les Illes Balears.

 

En aquesta publicació trobam un grapat d’articles molt interessants referents al món educatiu, però tenint en compte el nostre ambit de treball, en volem destacar un:

  • OLIVER, S. «Els mestres d’Educació Primària a Mallorca: característiques sociodemogràfiques i lingüístiques». IN. Revista electrònica d’intervenció educativa i socioeducativa 1, núm. 0  (2008).

Hi podeu accedir directament aquí:
<

 

>

 

 

  • Juliol-agost de 2008: l'educació lingüística en el marc sociopolític de la nostra societat


Font, M.; Palou, J. (et. al.). «Monografia: Educació lingüística per a la democràcia». Articles, núm. 045 (abrill- maig- juny de 2008)

 

La revista Articles, que presentam aquest mes, en proposa aquest monogràfic compost per sis articles de qualitat que treuen a debat el tema de l’educació lingüística en el marc sociopolític de la nostra societat.

Els articles són:

  • Educació lingüística per a la democràcia. Montserrat Fons, Juli Palou.

  • Literatura, ètica i educació. Joan-Carles Mélich.

  • És meu també aquest poema? Democràcia i ensenyament de la literatura. Juan Sánchez-Enciso.

  • Democràcia, dissidència i educació lingüística. Juli Palou.

  • El llenguatge dels polítics i els mitjans de comunicació: instrument per a la reformulació crítica. Margarida Bassols .

  • Ensenyem a argumentar per fer ciutadans. Montserrat Ferrer.

 

Podeu trobar informació sobre els autors i els seus escrits a:

Margarida Bassols: <

http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=745984

Montserrat Ferrer: <

http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=178720

Montserrat Font: <

http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=163442

Joan Carles Mélich: <

http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=2&t=Joan-Carles+M%C3%A9lich&td=todo&x=0&y=0

Juli Palou: <

http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=1622071

Juan Sánchez-Enciso: <

http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=35362

El monogràfic el trobam a la pàgina web de Graó:

http://www.grao.com/home/default.asp?idIdioma=CA

 

 

 

 

  • Juny de 2008: "Llengua familiar i coneixement de la llengua escolar a Catalunya en acabar l'educació infantil"


 

 

VILA MENDIBURU, J. I. «Lengua familiar y conocimiento de la lengua escolar en Cataluña al finalizar la Educación Infantil». Revista de Educación, núm. 346 (maig- agost de 2008): 401-177.

 

Aquest mes, consideram de gran valor socioeducatiu la investigació i el posterior article realitzat per Josep Ignasi Vila, de la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. L’article mostra l’estudi comparatiu de l’adquisició del català de 567 alumnes autòctons i 434 de no autòctons, al final del parvulari, en 50 escoles de Catalunya que escolaritzen infants d’origen estranger. S’ha de tenir en compte que les llengües de l’alumnat autòcton són el català, el castellà i el bilingüisme català-castellà.

Els factors més rellevants sóns:

  • el nivell socioprofessional i educatiu de les famílies,

  • el temps de residència i el moment d’escolarització dels infants,

  • el percentatge de l’alumnat catalanoparlant i de l’alumnat no catalanoparlant de l’aula,

  • el context sociolingüístic del centre escolar.

Accés a l'article:

PDF de la revista sencera

A la seva pàgina de la web Dialnet hi podeu trobar tots els seus articles publicats, com també obres col·lectives i llibres. Us la recomanam:

http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=123858

 

 

  • Maig de 2008: monogràfic sobre llengua, interculturalitat i cohesió social


 

 

Monogràfic. Llengua, interculturalitat i cohesió social. Guix, núm. 341 (gener de 2008): 9-41.

 

Aquest mes proposam el monogràfic sobre llengua, interculturalitat i cohesió social publicat a la revista Guix: hi trobam set articles que mostren les tasques educatives entorn de la diversitat lingüística de diferents escoles i territoris de parla catalana. Són els següents:

  • El Pla per a la llengua i la cohesió social (Pla LIC) i la seva concreció als centres educatius.

  • Els plans d’entorn, una eina per poteniar iniciatives locals.

  • Fòrum de les llengües de Lloret de Mar: una iniciativa en pro de la gestió de la diversitat lingüística local.

  • L’experiència del CEIP Pompeu Fabra al Fòrum de les Llengües.

  • El dia de la interculturalitat a l’escola Pere Torrent.

  • Paraules viatgeres.

  • El fòrum de les llengües al CEIP Àngels Alemany.

Bibliografia d’interès:

CARBONELL, F. (2006). Acollida: Acompanyament d’alumnat nouvingut. Barcelona: Eumo Editorial.

MARTÍN ROJO, L. (2003). ¿Asimilar o integrar?: dilemas ante el multilingüismo en las aulas. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Secretaría General de Educación y Formación Empresarial. Centro de Investigación y Documentación Educativa.

PUJOLÀS, P. (2003). Aprendre junts alumnes diferents: els equips d’aprenentatge cooperatiu a l’aula. Vic: Eumo Editorial.

UNAMUNO, Virginia. (2003). La Carpeta de la diversitat lingüística: cicle mitjà de primària; material didàctic. Barcelona: Octaedro.

Pàgines web relacionades:

http://gencat.net/ense/depart/acollida.htm

http://xtec.cat/lic/

  • Abril de 2008: Exposició La mar de llengües

 

Exposició La mar de llengües. Duta a terme per Linguamón amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Via Laietana, 46, pral. 1a.

 

La mar de llengües és una exposició produïda en el marc dels actes que Linguamón. Casa de les Llengües, té previst dur a terme amb motiu de l’Any Internacional de les Llengües i de l’Any del Diàleg Intercultural.
És un recorregut pels territoris de la Mediterrània a través de les seves llengües, partint de les individualitats i arribant fins a les relacions històriques i actuals que s’han produït entre ells.

Podeu trobar tota la informació a la web de Linguamón. Casa de les Llengües:

http://www10.gencat.net/casa_llengues/AppJava/ca/diversitat/diversitat/lamardellengues/index.jsp

Així mateix, l’exposició disposa d’un programa de visites guiades i material didàctic per als centres educatius que us podeu descarregar (en pdf) en aquesta web, als enllaços següents:


  • Març de 2008: El tratamiento integrado de las lenguas

 

RUIZ BIKANDI, U.; TUSÓN VALLS, A. [et al.]. Monografia: El tratamiento integrado de las lenguas. Textos, núm. 47 (gener, febrer i març de 2008): 9-59.

 

La revista Textos ens proposa un monogràfic compost pels articles següents:

  • El tratamiento integrado de lenguas.

  • El tratamiento integrado de lenguas en el marco europeo.

  • Reflexión interlingüística y enseñanza integrada de lenguas.

  • La reflexión metalingüística desde varias lenguas. Construir una programación conjunta.

  • Gallego, castellano y lenguas extranjeras en el sistema escolar de Galicia.

Aquest darrer ofereix un estudi molt complet sobre el repte d’ensenyar dues o tres llengües a l’educació obligatòria.

Poden ser d’interès les referències i els projectes que trobarem en aquests enllaços:

www.eurocomcenter.eu/index2.php?lang=es

www.galanet.be

www.terminometro.info/ancien/b41/es/eurom_es.htm

http://dpel.unilat.org/dpel/creation/ir/index.es.asp

www.elodil.com/index.html

http://jaling.ecml.at

http://xtec.net/ceip-vila-olimpica

 

Bibliografia relacionada:

ABDELILAH-BAUER, Bárbara (2007). El desafío del bilingüismo: crecer y vivir hablando varios idiomas. Madrid: Morata. Ministerio de Educación y Ciencia.
ISBN 9788471125231

ARNAU, J. (dir.) (2004). Cap al plurilingüisme des de l'ensenyament-aprenentatge de la segona llengua: III Jornades de l’Institut Europeu de Programes d'Immersió. Barcelona: Institut Europeu de Programes d'Immersió.
ISSN: 15763307 .

BOSCH, Mireia (1996). Autonomia i aprenentatge de llengües. Barcelona: Graó.
ISBN 8478271384 .

BURRILLO, J. (2006). Las lenguas extranjeras en el aula: reflexiones y propuestas. Barcelona: Graó.
ISBN: 8478274278

COLIN, Baker (1997). Fundamentos de educación bilingüe y bilingüismo. Madrid: Cátedra.
ISBN: 8437615224

GUASCH, Oriol (2001). L'escriptura en segones llengües. Barcelona: Graó.
ISBN 8478272593

VOLTAS, M. (coord.) (1989). La immersió lingüística a parvulari: reflexió i aportació didàctica. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Ensenyament, Gabinet Tècnic.
ISBN: 8439310897

 

 

 

  • Febrer de 2008: Pisa 2006. Programa para la evaluación internacional de alumnos de la OCDE. Informe Español

 

Pisa 2006. Programa para la evaluación internacional de alumnos de la OCDE. Informe Español. (2007). Ministerio de Educación y Ciencia. Secretaría General de Educación.

 

Són nombroses les polèmiques referents al nivell d’aprenentatge dels alumnes del nostre Estat, i nombroses les crítiques al model educatiu actual i a la seva implantació. Des de quin punt de vista hem de llegir que el nivell educatiu dels alumnes de l’Estat espanyol ha baixat des de la implantació de la LOGSE?

En realitat, aquest resultat depèn de les ulleres amb què el mirem. Si bé és cert que el nivell ha baixat, s’ha de tenir en compte que la franja d’alumnat és més gran. En l’actualitat, el ventall d’alumnes que tenim a les aules és molt més ampli i divers. L’ensenyament és obligatori fins a setze anys, i l’augment del nombre d’infants immigrants és elevat. Ens trobam una situació de diversitat enorme, amb la qual els professors i personal educatiu es veuen desbordats.

Significa això que la LOGSE és una llei inadequada? Al nostre parer, el que hauríem de revisar no és la llei en si, sinó més aviat la implantació de la Llei.

Com podem aconseguir que els alumnes tinguin un bon nivell de comprensió lectora quan a molts d’ells els costa entendre el castellà (ja ens podem imaginar quin és el cas del català)?

Finlàndia torna a ser el país capdavanter en qüestions d’ensenyament i aprenentatge. Segons el nostre parer, caldria fer una ullada a aquest model, aprendre quines són les seves línies d’actuació i adaptar-les per incloure-les al nostre Estat.

A continuació us adjuntam l’informe perquè el pugueu revisar (pesa 8 Mb):

http://www.mec.es/mecd/gabipren/documentos
/files/informe-espanol-pisa-2006.pdf

 

  • Gener de 2008: efectes de l'aplicació d'un programa d'intervenció psicoeducativa en el rendiment en lectura

 

GONZÁLEZ VALENZUELA, M. J.; DELGADO RÍOS, M. «Rendimiento en lectura e intervención psicoeducativa en Educación Infantil y Primaria». Revista de Educación, núm. 344 (2007): 337-354

 

Podeu accedir a l'article a:

http://www.revistaeducacion.mec.es/re344_14.html

Aquest mes us proposam un estudi realitzat a la Universitat de Màlaga i publicat a Revista de Educación. L’objectiu principal d’aquest treball és analitzar els efectes de l’aplicació d’un programa d’intervenció psicoeducativa en el rendiment en lectura, en termes d’exactitud i comprensió lectora. Les finalitats del programa són:

  • Fomentar el coneixement i desenvolupament fonològic, i el desenvolupament semàntic i morfosintàcitc.

  • Prioritzar i sistematitzar la lectoescriptura en el currículum escolar.

Bibliografia relacionada:

ARGILAGA, D. [et. al.] (2005). L'aprenentatge de la lectoescriptura des d'una perspectiva constructivista. Vol. I. Activitats per fer a l'aula: textos funcionals i contes. Barcelona: Graó.

DÍEZ AGUADO, Benita (1993). Lectoescritura. Una propuesta para alumnos/as con necesidades educativas especiales. Madrid: Escuela Española.

MARTÍN MOLERO, Francisca (1994). La educación ambiental integrada en las habilidades básicas de la lectoescritura: actividades prácticas: (infantil 3-6 años). Madrid: Ediciones Pedagógicas.

SÁNCHEZ- FORTUM, A. [et. al.] (2004). Investigaciones sobre el inicio de la lectoescritura en edades tempranas. Madrid: Secretaría General Técnica, Subdirección General de Información y Publicaciones.

  • Desembre de 2007: « Tallers de poesia en anglès per a alumnes de secundària

 

ERNEST, Pauline. «Tallers de poesia en anglès per a alumnes de secundària». Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, núm. 43 (juliol, agost i setembre de 2007): 118-126.

 


Aquest mes us proposam un article que treballa la introducció de la poesia a la classe de llengües estrangeres, un recurs que pot contribuir a canviar l’actitud dels joves cap a la poesia i ajudar a desenvolupar la competència lingüística, la capacitat crítica i el potencial creatiu.
L’article exposa la justificació del taller, com també les fases d’execució i una mostra de les activitats i poemes amb els quals es treballa.

 


Referències bibliogràfiques:

ABBAS, P.; RICHARDSON, J. (1998). The forms of poetry. Cambridge: Cambridge University Press.

BORDONS, G. (et al.). L’ensenyament de la poesia a Barcelona: resultats d’una investigació, núm. 30 (2003): 108-119.

BORDONS, G. (et al.) (2004).Ensenyar literatura a secundària: la formació de lectors crítics, motivats i cultes. Barcelona: Graó.

BURRILLO, J. (2006). Las lenguas extranjeras en el aula: reflexiones y propuestas. Barcelona: Graó.

ZANÓN, J. (1993). Claves para la enseñanza de la lengua extranjera. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.

  • Novembre de 2007: rendiment en lectura dels estudiants finlandesos

 

LINNAKYLÄ, P.; VÄLIJÄRVI, J. «Rendimiento de los estudiantes finlandeses en PISA. Las claves del éxito en lectura». Revista de Educación, número extraordinari (2006): 227-235.

 

Podeu accedir a l’article a:

<http://www.revistaeducacion.mec.es/re2006_12.htm>

 



L’article que proposam aquest mes parteix del resultat obtingut a l’estudi PISA referent al rendiment en lectura dels estudiants finlandesos.
A partir d’aquest resultat tan reeixit, l’article interpreta les possibles raons. Entre aquestes destaca: l’educació comprensiva realitzada a les escoles finlandeses, els interessos i les aficions dels estudiants, l’estructura i la dinàmica del sistema educatiu, la formació i el prestigi del professorat, les pràctiques escolars i la cultura finlandesa.
Un model educatiu d’èxit que ens pot ajudar a donar pautes per millorar la realitat educativa del nostre país.

Altres webs i documents d'interès relacionats amb el tema:

http://www.revistaeducacion.mec.es/

http://www.ince.mec.es/pub/pubintn.htm

http://www.institutodeevaluacion.mec.es/

http://www.prisa.es/prisamedia/prisa/media/200511/17/actividad/20051117prsprsact_2_Pes_PDF.pdf

 

 

  • Octubre de 2007: llengua i nova immigració: una experiència de dinamització lingüística

 

[Consulta: 18 de setembre de 2007] .

 

Continuant amb el tema de la immersió lingüística, aquest mes us proposam un article que explica l’experiència de dinamització lingüística i d’ensenyament de català que s’ha dut a terme al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), concretament al CNL Maresme-Mataró, i que ha tingut com a objectiu principal donar resposta a les necessitats de formació lingüística del col·lectiu de nous immigrants, sobretot magribins i centreafricans, de la comarca del Maresme.

A l’adreça següent us podeu descarregar l’article, com també altres articles, projectes o comentaris relacionats amb el món de l’educació :

http://www.aulaintercultural.org/article.php3?ide_article=2250

 

Bibliografia sobre llengua i immigració:

ARENAS SAMPERA, Joaquim (2000). Les noves migracions: societat, escola i llengua. Barcelona: Claret.

BASTONS, Núria (1999). Unitats didàctiques per a un curs d’immigrants. Direcció General de Política Lingüística.

CARBONELL, Francesc (1997). Immigrants estrangers a l’escola. Desigualtat social i diversitat cultural en l’educació. Barcelona: Fundació de Serveis de Cultura Popular.

MORENO, J. C. [et al.] (2005). Llengua i immigració: diversitat lingüística i aprenentatge de llengües. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social.

VILA, Ignasi (2006). Llengua, escola i immigració: un debat obert. Barcelona: Graó.

 

 

  • Setembre de 2007: el model català d'atenció educativa a l'alumnat de nacionalitat estrangera de nova incorporació: comparació amb altres models

 

ARNAU, J. «L’educació i la immigració». Immersió Lingüística. Revista d'Ensenyament Integrat de Llengües i Continguts. Barcelona: Institut Europeu de Programes d’Immersió, núm. 6 (novembre de 2003).

 

Podeu accedir a l’article a:

http://www.xtec.net/sedec/iepi/revista/num6/num6.htm


Aquest mes destacam l’article de Joaquim Arnau que tracta sobre el tema de la immersió lingüística a les escoles de Catalunya, el model que intenta donar respostes a les necessitats lingüístiques dels alumnes nouvinguts, amb especial interès per aquells d’incorporació tardana a secundària obligatòria.

Webs relacionades amb el tema:

http://foro.loquo.com/viewtopic.php?t=19514&view=next

http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=7156

http://www.xtec.es/sedec/pil/pag80.htm

http://www.bressola.cat/?q=node/144

 

 

  • Juliol-agost de 2007: creences, representacions i sabers dels professors de llengües en les noves situacions plurilingües escolars

 

L’article que us proposam aquest mes presenta la recerca realitzada per la Facultat de Formació del Professorat de la UB sobre l’ensenyament de les llengües del currículum en les noves situacions plurilingües.
Amb aquesta recerca es pretén: estudiar la manera com els professors es representen a ells mateixos com a parlants i com a docents, comprendre com s’han format els seus sistemes de CRS (creences, representacions i sabers), contribuir al desenvolupament professional dels ensenyants i fomentar la seva reflexió, conèixer les condicions que afavoreixen l’adquisició d’habilitats discursives dels alumnes i promoure actituds positives cap a la interculturalitat.

 

Cambra, M.; Ballesteros, C.; Fons, M.; Palou, J. (2006). «Creences, representacions i sabers dels professors de llengües en les noves situacions plurilingües escolars». Finestra de la Recerca de la Facultat de Formació del Professorat. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Podeu accedir a l’article a:

http://www2.ub.edu/or5/ArticleCambra-PLURAL05.pdf

  • Juny de 2007: la llengua oral i els tutors de contes

 

Consideram interessant destacar aquest mes l’article «Tutors de contes», proposat per la revista Guix, on es destaca, un cop més, la importància de la llengua oral a l’escola per garantir una educació de qualitat.
Montse Ginebra ens exposa l’experiència de l’Escola La Monjoia de Sant Bartomeu del Grau, on es procura un espai de trobada entre els alumnes de cicle superior d’educació primària (són els tutors de contes) i els nens i nenes d’educació infantil. Amb aquesta pràctica innovadora es possibilita l’assoliment de nombrosos objectius didàctics vinculats a la llengua catalana, les estratègies de comunicació oral, la comprensió lectora i moltes més habilitats imprescindibles en el desenvolupament dels nostres alumnes.

 

GINEBRA, Montse (et. al.) (2007). «Tutors de contes». Guix, núm. 333 (març de 2007): 53-59.

Llibres i publicacions sobre aquest tema:

ABEYÀ, Elisabet (1998). Per fat i fat: contes per tornar a contar. Mallorca: Editorial Moll.

BALLESTEROS, C. (et. al.) (2002). Didàctica de la llengua oral formal: continguts d'aprenentatge i seqüències didàctiques. Barcelona: Graó,

BRYANT, Sara Cone (1977). Com explicar contes. Barcelona: Nova Terra.

DURAN, D.; TORRÓ, J.; VILAR, J. (2003). Tutoria entre iguals, un mètode d’aprenentatge cooperatiu per a la diversitat. Barcelona: ICE- UAB.

DURAN, D. (2007). “Llegim en parella, un programa de tutoria entre iguals, amb alumnes i famílies, per a la millora de la cometència lectora”. Articles, núm. 42 (2007):  85-100.

RODARI, Gianni (1987). Gramàtica de la fantasia: introducció a l’art d’inventar històries. Barcelona: Aliorna.

SANZ PINYOL, G. (2005). Comunicació efectiva a l'aula : tècniques d'expressió oral per a docents. Barcelona : Graó.

VILÀ, M. “Hablar para aprender a hablar mejor: el equilibrio entre el uso de la lengua y la reflexión”. Aula de Innovación Educativa, núm. 111 (2002): 18-22.

 

 

  • Maig de 2007: sobre el plurilingüisme en edat infantil

 

d’aquest mes el va escriure Vigotsky l’any 1928 i fou publicat per primer cop l’any 1938 al llibre: Desenvolupament mental dels nins en procés d’aprenentatge. L’autor centra les seves reflexions en el plurilingüisme en edat infantil, proposa diferents posicions sobre l’adquisició i la convivència de més d’una llengua i exposa les seves investigacions i conclusions.
Entre aquestes, Vigotsky presenta dues visions contraposades: la visió d’Epshtein, emmarcat en el corrent de la psicologia experimental. Explica que els nexes associatius entre dues llengües s’inhibeixen els uns als altres, i preval el més fort. En aquest cas, la inhibició associativa sorgeix de la interferència o interacció de cada sistema lingüístic. També apunta que aquesta inhibició és perjudicial en edats més primerenques. Una segona visió és la plantejada per pedagogs lingüistes com Rongeau, que conclouen que l’estudi de diverses llengües reforça el desenvolupament psíquic i ajuda a comprendre millor l’idioma propi.
Dos corrents enfrontats que intenten explicar la realitat del bilingüisme infantil. Però la complexitat en la solució sorgeix de la premissa que el desenvolupament d’una segona llengua dependrà de diversos factors, com l’edat de l’infant, la coexistència d’ambdues llengües i l’acció pedagògica (com a factor més important).
El que sí que sabem segur és que les llengües que l’infant domina no interferiran entre si de manera mecànica, ni se subordinaran a les simples lleis de la inhibició recíproca.
Per acabar, Vigotsky conclou que el bilingüisme ha de ser estudiat en tota l’amplitud i la profunditat de les seves influències.

VIGOTSKY, S. L. (1983). «Sobre el plurilingüisme en edat infantil». Obras escogidas. Vol. III. Moscú: Editorial Pedagógica. ISBN: 84-7774-115-8.

Altres llibres de Vigotsky per destacar:

VIGOTSKY, S. L. (1982):  La imaginación y el arte en la infancia: ensayo psicológico. Madrid: Akal. ISBN: 8473396197

VIGOTSKY, S. L. (1973): Psicología y Pedagogía. Madrid: Akal. ISBN: 84 7339 013 x

VIGOTSKY, S. L. (1988): El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Barclona: Crítica

VIGOTSKY, S. L. (1988-1994): Pensament i llenguatge. Vic: Eumo. ISBN: 84 7602 257 3.

VIGOTSKY, S. L. (1991). Obras Escogidas Tomo 1. Madrid: Visor.

VIGOTSKY, S. L. (2001): Psicología pedagógica: un curso breve. Buenos Aires: Aique. ISBN: 95 0701 777 1

 

 

   

  • Abril de 2007: la incorporació i l'ensenyament de la llengua estrangera

 

Aquest mes destacam l’article d’Ignasi Vila on exposa el tema de l’ensenyament de la llengua estrangera a les escoles. Ens planteja un gran nombre d’interrogants: en quines etapes educatives s’hauria de començar a introduir la llengua estrangera?, quines són les variables que possibiliten una optimització d’aquest aprenentatge?, quines són les dificultats més comunes?, quines accions educatives donaran més respostes a les necessitats sorgides?
Amb aquest article volem oferir una reflexió que ens ajudarà a entendre millor un tema tan complex i actual com aquest.

 

VILA, Ignasi. «La incorporació i l’ensenyament de la llengua estrangera». Guix, núm. 16 (novembre i desembre de 2003): 41-45.

Bibliografia recomanada disponible al Servei Lingüístic:

ARNAU, Joaquim (dir.) (2000). Cap al plurilingüisme des de l'ensenyament-aprenentatge de la segona llengua: III Jornades Institut Europeu de Programes d'Immersió. Barcelona, 15 i 16 d'octubre de 2004. Barcelona: Institut Europeu de Programes d'Immersió. ISBN: 15763307

MUÑOZ, Carmen (editora) (2000). Segundas lenguas. Adquisición en el aula. Barcelona: Ariel Lingüística

BURILLO, Julia [et. al.] (2006). Las lenguas extranjeras en el aula. Reflexiones y propuestas. Barcelona: Graó. ISBN: 84 7827 427 8

D A (2003) Normativa lingüística del sistema educatiu. Palma de Mallorca: Institut d'Estudis Autonòmics. ISBN: 84 95904 10 1

 

Obres d'Ignasi Vila relacionades amb el tema:

VILA, Ignasi (1997). Enseñar y aprender inglés en la educación secundaria. Barcelona: Institut de Ciències de l'Educació

VILA, Ignasi (1989). Adquisició i desenvolupament del llenguatge. Barcelona: Graó

VILA, Ignasi (1998). Familia, escuela y comunidad. Barcelona: Horsori

 

 

  • Març de 2007: sobre ensenyar i aprendre llengua a l'era digital

 

El títol d’aquest monogràfic està inspirat en el nom d’unes jornades que varen tenir lloc els passats 6 i 7 de juliol de 2006, en què es va reflexionar sobre l’ús de les tecnologies de la comunicació i de la informació en el procés d’ensenyament i aprenentatge de la llengua.

 

PUNTÍ, Teresa. «Sobre ensenyar i aprendre llengua a l’era digital». Guix, núm. 331 (gener de 2007): 8-12.

Per a més informació, consultau:

www.simposi-ecnc.cat

http://www.marcprensky.com

http://escolesenxarxa.vilaweb.cat

http://www6.gencat.net/llengcat/aprencat/
recursos.htm

 

 

  • Febrer de 2007: les avaluacions externes de les competències dels estudiants en lectura. Aportacions i limitacions

 

Amb l’article escollit aquest mes destacam un tema de plena actualitat en el camp de la didàctica de la llengua: l’avaluació de les competències dels estudiants en lectura. S’hi presenten les principals característiques i els resultats per valorar les seves aportacions i limitacions.

 

MARTÍN, Elena (2007). «Les avaluacions externes de les competències dels estudiants en lectura. Aportacions i limitacions». Articles de didàctica de la llengua i la literatura, núm. 41 (gener, febrer i març de 2007): 29-42.

Per a més informació, consultau:

http:// www.ince.mec.es/pub/marcoteoricopisa2003.pdf

http:// www.ncrel.org/engauge/skills/skills.htm

 

 

  • Gener de 2007: Anuari de l'educació de les Illes Balears 2006

 

Aquest mes us recomanam quatre articles inclosos dins l’Anuari de l ’educació  de les Illes Balears 2006:

 

- Elements de reflexió per a l’anàlisi del sistema educatiu de les Illes Balears. Per Martí March i Cerdà.

- L’ús del català a la docència i la recerca a la Universitat de les Illes Balears (Cursos 1999-2000 a 2005-2006). Per Ramon Bassa i Martín.

- Bibliografia de l’educació a les Illes Balears (2000- 2006). Per Bernat Sureda Garcia i Xavier Montilla Salas.

- Modernització social i canvi educatiu a les Illes Balears. El nivell educatiu augmenta. Per Lluís Ballester Brage.

MARCH I CERDÀ, Martí X. (dir.) (2006). Anuari de l’Educació de les Illes Balears 2006. Illes Balears: Fundació Guillem Cifre de Colonya. Universitat de les Illes Balears.


L'Anuari es pot consultar a les pàgines web de la Caixa de Colonya i de la UIB:

http://www.colonya.es

http://www.uib.es/depart/dpde/ (informacions d'interès)

Per ampliar-ne la informació, podeu consultar els anuaris dels anys 2004 i 2005.


  • Desembre de 2006: ensenyar i aprendre llengua i comunicació en una societat multilingüe i multicultural

Per desembre vos volem recomanar aquest document de debat, en el marc del Pacte Nacional per l'Educació de Catalunya, pel seu interès i extrapolació en el nostre context balear.

NOGUEROL, Artur (coord.) (2006). "Ensenyar i aprendre llengua i comunicació en una societat multilingüe i multicultural" a: Pacte Nacional per l'Educació. Debat curricular. Reflexions i propostes. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació.

Per ampliar-ne la informació, consulteu:

-

 

Pacte Nacional per l'Educació. Debat curricular. Reflexions i propostes

- Pacte Nacional per l'Educació. Web del Departament d'Educació (gencat)


 

 

  • Novembre de 2006: la formació del professorat en matèria de llengües


Per aquest mes volem remarcar la importància de la formació del professorat en matèria de llengües aprofitant una notícia de publicació recent sobre l’estudi de les mancances i necessitats sobre aquest aspecte.

CASABELLA, Jordi (2006). “Educació alerta de mancances lingüístiques en els professors”. A: El Periódico de Catalunya. Coses de la vida. Societat (15 d’octubre del 2006), p. 27

 

  • Octubre de 2006: el primer aprenentatge de la lectura i l'escriptura

Aquest mes, dos:

FONS, Montserrat. "La complexitat de l'ensenyament inicial de l'escriptura". A Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, núm. 40, juliol de 2006, Barcelona: Graó. p. 11-19

LINO BARRIO, J. "La querella dels mètodes: un final per decret". A Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, núm. 40, juliol de 2006, Barcelona: Graó. p. 89-112

Si voleu consultar-ne un resum en català i anglès, feu clic aquí

 

 

  •  

    Setembre de 2006: la poesia a l'escola

     

     

     



    BASSA, Ramon (2005): "Elogi de la poesia. Unes reflexions." GUIX , núm. 318, octubre 2005, p. 19-24.

    Bibliografia relacionada:

    ARTIGUES, A. (2000). Poesia . (3 volums). Palma: Edicions Cort.

    BESORA, R. (1999). Poesia i escola . Barcelona: Barcanova.

    CERRILLO, P.; GARCÍA PADRINO, J. (1990). Poesía infantil. Teoría, crítica e investigación . Castilla-La Mancha: Universidad de Castilla-La Mancha.

    JEAN, G. (1996). La poesía en la escuela. Hacia una escuela de la poesía . Madrid: Ediciones de la Torre.

    MARTÍ I POL, M. (1986). Bon profit . Barcelona: Empúries.

    Webs relacionades:

    Mag poesia:
    <
    http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/ >

    Poesia catalana d'ahir i d'avui:
    <
    www.llibreweb.com/lipmic/Poecat >

    Selecció de poesia catalana:
    <
    http://www.uoc.edu/lletra/especials/folch/ >

    Pàgines d'autors i autores de literatura catalana:
    <
    http://www.escriptors.com/autors.php >

     

     

     

     

     

     

     

     

  • Juliol-agost de 2006: els models educatius i la llengua pròpia 

FORCADELL SAPORT, Josep (2006). "Els models educatius i la llengua pròpia. El cas valencià". A Escola Catalana, núm. 430, maig de 2006. Barcelona: Graó. p. 17-21

"L'escola, l'Administració i els mitjans de comunicació públics han estat els tres eixos bàsics de les polítiques lingüístiques de recuperació de la llengua pròpia per part de les nostres administracions autonòmiques. Aquestes tres línies de treball han servit per a incrementar sensiblement el coneixement del català en les noves generacions i per a reforçar i impulsar els usos formals de la llengua en tot l'àmbit lingüístic."

Si voleu consultar l'article premeu
aquí


 

  • Juny de 2006: ensenyament de llengües estrangeres

Rebecca L. (1997). "Tendencias actuales en la enseñanza de lenguas extranjeras ". A Aula De Innovación Educativa , núm. 62, juny de 1997. Barcelona: Graó. p. 21-23

Si voleu consultar l'article premeu aquí


 

  • Maig de 2006: pensar, expressar, escriure... en L2



    RÍOS, Isabel i IBÁÑEZ, Dolors (2002). “Pensar, expressar, escriure… en L2”. A Immersió Lingüística: revista d'ensenyament integrat de Llengües i Continguts , núm. 4, gener de 2002. Barcelona: Generalitat de Catalunya .

    També el podeu trobar en aquest altre enllaç:

    <
    http://www.xtec.cat/sedec/iepi/revista/num4/pensar expressar.pdf >

  • Abril de 2006: diversitat i processos d'alfabetització

FERREIRO, Emilia (2001). "Diversidad y proceso de alfabetización: de la celebración a la toma de conciencia. Alfabetización y escolarización". A Pasado y presente de los verbos leer y escribir. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.

Si voleu consultar l'article premeu aquí

 

 

  • Març de 2006: cap al plurilingüisme des de l'ensenyament-aprenentatge de la segona llengua

 

Immersió Lingüística. Revista d'Ensenyament Integrat de Llengües i Continguts. Número 7 (desembre de 2005). "Cap al plurilingüisme des de l'ensenyament-aprenentatge de la segona llengua". III Jornades Institut Europeu de Programes d'Immersió (Barcelona, 15 i 16 d'octubre de 2004).

Quan parlem de necessitats educatives des d'unes jornades que tenien com a lema Cap al plurilingüisme des de la immersió, allò que es té present -de fet, allò que es va tenir present des de dues jornades molt denses- és com s'ha d'organitzar el centre, l'aula, el professorat i l'alumnat per a encarar una situació i una necessitat noves a casa nostra: l'aprenentatge primerenc d'una llengua que és la llengua vehicular de l'escola, per part d'un alumnat que compta amb percentatges importants de nouvinguts, amb llengües i cultures de procedència diferents. I tot plegat en un context social i cultural determinats que a casa nostra demanen metodologies eficaces per fer del català la llengua comuna a partir de la qual bastir una formació per conèixer i dominar més llengües i alhora, i sobretot, unes metodologies capaces d'atendre en la seva magnitud allò que denominem diversitat i interculturalitat en el món d'avui.

Si voleu consultar l'article premeu aquí


  • Febrer de 2006: l es frases fetes



    ESPINAL, M. Teresa (2005): "La llengua a les frases fetes." ARTICLES de Didàctica de la Llengua i de la Literatura , núm. 36, abril-maig-juny 2005, p. 20-31.

    Enllaç recomanat en aquest mateix web del GD:

    Llengua oral / refranys

 

 

  •  

    Gener de 2006: la lectura




    BASSA I MARTÍN, Ramon (2005): "La lectura, un viatge a Ítaca." Escola Catalana , núm. 423, octubre 2005, p. 11-13.