Lev Semionovitx Vigotski (Or¨a 1896 - Moscou 1934)

foto

Lev Semionovitx Vigotski va néixer el 17 de novembre de 1896 a Orša. Va ser un psicòleg reconegut arreu del mon, alguns autors, com ara Stephen Toulmin, l’anomenen «el Mozart de la psicologia». Fou un estudiant excel·lent, va disposar de tutors privats durant tota la seva infantesa. Posteriorment va estudiar Lleis a la Universitat de Moscou.

El 1917 va acabar els estudis i inicià la seva tasca com a professor de literatura a Gomel, fins al 1923. Un temps després, en aquesta mateixa escola, va fundar un laboratori de psicologia. Les seves investigacions se centren en el pensament, el llenguatge, la memòria i el joc dels infants, encara que al final de la seva vida va treballar en els problemes educatius. Des del primer moment les seves idees no s’adherien als corrents de l’època (conductisme, introspecció, Gestalt…).

El 1924, en el II Congrés de Psiconeurologia del Llenguatge, va expressar la seva teoria sobre la capacitat que tenen els éssers humans de transformar el medi que els envolta segons les seves necessitats. Aquesta capacitat és el que diferencia els humans dels animals. A partir de l’impacte d’aquest discurs Vigotski va ser convidat a l’Institut de Psicologia de Moscou.

Aquest autor posà l’èmfasi en la influència que té l’entorn en el desenvolupament de l’infant, d’aquí la crítica que va efectuar a Piaget. Per Vigotski els processos psicològics són canviants, ja que depenen, en gran mesura, de l’entorn. En definitiva, l’aprenentatge depèn de la integració dels factors socials i personals de l’infant.

Vigotski introdueix el concepte de «zona de desenvolupament pròxim», es tracta de la distància entre el nivell real de desenvolupament i el nivell de desenvolupament potencial. En definitiva, fa referència a la distància entre el que el nen pugui realitzar per si mateix, i el que pugui fer amb el suport d'un adult, el que ja sap i el que pot arribar a saber.

En la seva teoria divideix els processos psicològics superiors (aquells que són exclusius de l'espècie humana) en rudimentaris i avançats. Un exemple característic dels primers és la llengua oral, que és adquirida per l'home de manera espontània, a través del contacte amb els altres. En canvi, els avançats, com la llengua escrita o els conceptes científics, exigeixen una intervenció pedagògica.

Aquest personatge va destacar la importància de l’estudi de la gramàtica a les escoles, on els infants prenen consciència del que fan i aprenen a utilitzar les seves habilitats de forma conscient. Els infants no esperen passivament que els ensenyin el llenguatge, sinó que tracten de comprendre’l, formulen hipòtesis i creen la seva pròpia gramàtica sobre la base de la informació del context sociocultural en què estan immersos.

Encara que aquest autor va morir jove, va elaborar un gran nombre d’obres, la majoria d’aquestes no varen ser redescobertes a Europa fins als anys 50. A continuació pots trobar algunes aportacions bibliogràfiques de Vigotski en matèria d’educació:

  • VIGOTSKI, L. S. Pedagogicheskaia psikhologia (1926) (‘Psicologia de l’educació’).
  • VIGOTSKI, L. S. Myshlenie i rech (1934) (‘Pensament i llenguatge’). 
  • VIGOTSKI, L. S. Razvitie vysshikh psikhicheskih funktsii (1960) (‘El desenvolupament de les funcions mentals superiors’).
  • VIGOTSKI, L. S. Igra i ego rol' v psikhicheskom razvitii rebenka (1966) (‘Funció del joc en el desenvolupament mental del nin’).
  • VIGOTSKI, L. S. Predystoria pismennoi rechi (1980) (‘La prehistòria de la llengua escrita’).
  • VIGOTSKI, L. S. K voprosu o mnogoiazychii v detskom vozraste (1983) (‘La qüestió del multilingüisme del nin’).
  • VIGOTSKI, L. S. (1991). Obras completas. Tomo I. Madrid: Visor.

Des del Gabinet de Didàctica et recomanam tot un seguit d’obres relacionades amb aquest personatge:

  • ALZAMORA, S (et al.) (2000) Vigotski. Su proyeccción en el pensamiento actual. Buenos Aires: Novedades Educativas.
  • GARCIA, E. (2005) Vigotski: La construcción histórica de la psique. Sevilla: Mad.
  • MOSS, Peter; YUDINA, Elena (eds) (2008): Redescobrint Vigotski. Barcelona: A.M. Rosa Sensat. (Temes d’in-fàn-ci-a; 57).
  • TRILLA, J. (et al.) (2007) El legado pedagógico del siglo XX para la escuela del siglo XXI. Barcelona: Graó
  • SERRAT, E. (et al.) (2000) Piaget y vigotski ante el siglo XXI, referentes de actualidad. Barcelona: Horsori
  • VILA, I. Vigotski: la mediació semiòtica de la ment. Vic: Eumo.
  • WERTSCH, J. Vygotsky y la formación social de la mente. Barselona: Paidós. 

A Internet podeu trobar molta informació sobre aquest personatge; a continuació hi ha un recull d’enllaços d’interès: