Ovide Decroly (Renaix, 1871 - Brussel·les, 1932)

foto

Ovide Decroly va néixer el dia 23 de juliol de 1871 a Renaix (Flandes Oriental). El seu pare el va educar en un medi obert, tot infonent-li, ja els primers anys de vida, una sensibilitat per a la recerca científica.

L'any 1897 obté el diploma en Medicina a la Facultat de Medicina de Brussel·les i viatja a Berlín i París, on continua estudis de neurologia i psiquiatria.

De tornada a Bèlgica, es dedica a la reeducació dels infants amb retard mental, fins que l'any 1901 va fundar a Brussel·les el centre educatiu École d'Enseignement Spécial pour Enfants Irreguliers.

L'any 1907 a Ixelles fundà la institució École de l'Ermitage, on aplicà als nens i nenes “normals” els mètodes i materials anteriorment experimentats amb infants que ell anomenava “irregulars”. Aquesta escola, que d'entrada estava limitada al cicle elemental, va ser ampliada després també a escola maternal i a secundària elemental i superior.

La nova experiència escolar de Decroly pretenia crear un mètode que conciliàs les exigències educatives amb les necessitats i els interessos de l'infant. És en aquests anys quan va posar a punt la seva experimentació psicopedagògica i va concebre les seves teories sobre la “funció de globalització” i sobre els famosos “centres d'interès”. Psicòlegs i pedagogs com J. Boon, E. Monchamps, A. Hamaïde o R. Buyse col·laboraren amb ell.

L'any 1920 va ser designat professor de psicologia i, posteriorment, d'higiene educativa de la Universitat de Brussel·les. És durant aquests anys de docència i investigació quan Decroly es dedicà a la difusió del seu sistema i de les seves pràctiques mitjançant una munió d'articles, assaigs i llibres. Entre els més importants, destacam “Vers l'école rénovée” (1921), on desenvolupa la teoria dels centres d'interès; “La fonction de globalisation et l'enseignement” (1929), on exposa els pressupòsits bàsics del globalisme en l'aprenentatge i el desenvolupament de l'infant.

L'activa recerca decroliniana d'aquest mètode el féu famós en els àmbits pedagògics mundials. Es tractava sobretot de dur l'infant (a través del joc i dels seus interessos) de l'activitat instintiva cap al món de les operacions abstractes i complexes.

L'any 1930 va emmalaltir greument i dos anys més tard, el 12 de setembre de 1932, morí a la localitat de Brabant, Brussel·les.

Obres destacades de Decroly

  • La mesure de l'intelligence chez l'enfant, 1907 (‘La mesura de la intel·ligència de l'infant').
  • La liberté et l'éducation, 1925 (‘La llibertat de l'educació') .
  • L'évolution de l'affectivité, 1927 (‘L'evolució de l'afectivitat').
  • DECROLY, O. (1987). La funció de la globalització i altres escrits. Barcelona: Eumo. Diputació de Barcelona.
  • Dins aquest volum es recullen els següents escrits:
    • Le traitement et l'éducation des enfants irréguliers , 1915 (‘El tractament educatiu dels infants irregulars ').
    • La fonction de globalisation et l'enseignement, 1929. (‘La funció de la globalització a l'ensenyament').

Estudis sobre l'obra de Decroly

  • BESSE, Jean Marie (1989). Decroly. Mèxic: Ed. Trillas.
  • BOSCH, J. M. (1980). Iniciació al mètode Decroly: una aplicació a Barcelona . Barcelona: Teide.
  • DUBREUCQ, F. L. (1995). L'escola Decroly: una educació global des del parvulari . Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
  • FREINET, C. (1975). El text lliure. Barcelona : Editorial Laia.
  • SEGERS, J. A. (1985). Entorno a Decroly. Madrid: Clásicos de Educación.
  • SEGERS, (1950). La enseñanza de la lectura por el método global. Buenos Aires: Kapeluz.