Marta Mata i Garriga (Barcelona, 1926-2006)

foto

Marta Mata fou pedagoga i autora de llibres d'exercicis i de didàctica de la lectura i l'escriptura, contes infantils i nombrosos articles de pedagogia i de política educativa. Es forma als Grups Escolars Baixeras i Pere Vila i a l'Institut-Escola de la Generalitat.

El 1944 inicia la seva tasca pedagògica, com a mestra, a Saifores (Baix Penedès), a la casa pairal dels Mata. Es llicencia, en règim lliure, en Filosofia i Lletres especialitat de Pedagogia (1964). Aquest mateix any visita el kibbutz Dvir d'Israel i d'aquesta experiència neix la seva vocació política. Fora de la Universitat segueix el mestratge d'Alexandre Galí, Artur Martorell i Jordi Rubió. L'any següent inicia de manera clandestina, amb altres mestres, l'Escola de Mestres “Rosa Sensat”, pionera de la formació activa dels mestres, on realitza un treball de coordinació. Des de Rosa Sensat connecta amb mestres espanyols, portuguesos i amb professors d'universitat i institucions estrangeres, treballa en la formació pràctica i teòrica dels mestres i s'especialitza en l'ensenyament de les llengües en contacte i en la didàctica de la llengua escrita i en la fonologia catalana i castellana.

El 1971 ja participà en investigacions de l'ICE de la UAB, on hi treballà a temps parcial, des de 1976 a 1980, en l'ensenyament del català i investigació.El 1974 impulsa la creació de la revista "Perspectiva Escolar" i el 1975 la declaració de la X Escola d'Estiu, "Per una Nova Escola Pública".

En els darrers temps del franquisme ingressa al Moviment Socialista de Catalunya i més tard al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), dins del qual, el 1977, és diputada al Congrés de Madrid i el 1980 i el 1984 diputada al Parlament de Catalunya. Posteriorment, esdevé regidora de l'Ajuntament de Barcelona (1990-1995), des d'on impulsa el moviment Ciutats Educadores. També és diputada d'Educació a la Diputació de Barcelona (1987-1991), membre del Consell Escolar de Catalunya com a representant de la Federació de Municipis (1987-1995) i senadora per Barcelona (1993-1996). Paral·lelament i des de la seva creació el 1986, és vicepresidenta del Consell Escolar de l'Estat, organisme que presideix des de l'any 2004 fins a la seva mort.

Des de 1996 torna a viure a Saifores, casa que s'ha convertit al llarg de vint-i-cinc anys en un centre d'estada, convivència, estudi i esplai. Des de 1979 s'hi celebra l'Escola d'Estiu del Penedès. El 1984 la casa passa a ser seu de la Fundació Àngels Garriga de Mata, el Patronat i el Consell de la qual presideix Marta Mata.

Entre les diverses distincions rebudes, destaquen la medalla d'Alfonso X el Sabio (1990); el nomenament de Filla Il·lustre de Banyeres del Penedès (1995), municipi al qual pertany Saifores; la medalla d'Or de Barcelona al Mèrit Científic (1997), la Creu de Sant Jordi (1997) o el doctorat honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (1999). L'any 2000 i en representació de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, recull el XXè Premi per la Pau. Va ser sòcia de l'AELC des del 1979 fins a la seva mort.

Bibliografia destacada

  • MATA, Marta (1968). El país de les cent paraules. Barcelona: La Galera.
  • MATA, Marta i UDINA, Maria Josep (1981). Pensem en la nova educació. Barcelona: Rosa Sensat/Edicions 62.
  • MATA, Marta (1982). Tris, tras. Barcelona: Onda.

Sobre Marta Mata…

  • SIMÓ GIL, Núria i SOLER MATA, Joan. «Marta Mata i Garriga: Pedagogia i política a Catalunya a la segona meitat del segle XX», dins Pedagogia del segle XX en femení . Barcelona, Universitat de Barcelona, 2000, p. 195-214.
  • Pàgina web de Marta Mata a l'AELC – Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
  • Exposició bibliogràfica de Marta Marta al Servei de Biblioteques de la UAB
  • En record de Marta Mata (29/06/06)

En record de Marta Mata

Avui totes les persones del món educatiu estam de dol, ha mort una gran mestra, una gran educadora: ha mort Marta Mata. Tenia vuitanta anys i era presidenta del Consell Escolar de l'Estat. Però Marta Mata és, i ha estat, molt més. Encara la record a les primeres Escoles d'Estiu de Barcelona a finals dels anys seixanta. Ella va ser una de les impulsores principals, per no dir la primera ànima, de la institució Rosa Sensat. Quan el 1968 es va decidir fer a Mallorca la primera Escola d'Estiu, na Marta va aportar la seva experiència, el seu entusiasme i la seva presència per tal que fos una realitat. Sempre he dit que l'Escola Normal em donà el títol de mestre, però que les Escoles d'Estiu em feren mestre, i em feren sentir orgullós de ser mestre. D'ella vaig aprendre molta història viva de l'educació catalana, del senyor Galí, sobre la didàctica de la lectura i l'escriptura, sobre la llengua catalana, sobre el compromís de l'escola amb el poble: si l'escola no és poble, no és escola, deia.

En aquests temps de confusió, ens feia i ens fa més falta que mai.
Estic segur que allà on et trobis faràs una associació per l'educació.
Per sempre en el nostre record, Marta.

Ramon Bassa, Mestre i professor de la UIB.
( Diari de Balears , 29.06.2006)