Maria Montessori (Ancona, Itàlia, 1870 - Amsterdam, 1952)

foto

Va néixer a Chiaravalle, a la província d'Ancona (Itàlia), el 31 d'agost de 1870. Als 26 anys, esdevé la primera dona italiana que obté el certificat de metgessa. Ingressa a la Universitat de Roma com a assistent a la clínica psiquiàtrica.

Però Maria Montessori aviat comença a traslladar el seu pensament cap a altres disciplines. Durant un congrés pedagògic a Torí realitza una intervenció sobre el tractament i l'educació dels nins amb retard mental.

partir d'aquesta intervenció, el ministre d'Educació, Guido Bacelli, la convida a fer una sèrie de conferències a Roma per presentar les seves idees sobre l'educació d'aquests nens. Posteriorment, es fundarà una escola estatal d'ortofonia on Montessori exercirà com a directora entre 1899 i 1901. Durant aquest trienni integra un grup de professors especialitzats en l'observació i l'educació d'infants amb retard.

Un temps més tard, es traslladà a Londres i a París per tal d'estudiar els mètodes estrangers. De retorn a Roma prosseguí les seves observacions, elaborà un mètode fonamentat en els principis d'Itard i de Seguin i emprengué una sèrie de noves experiències en l'àmbit de la lectoescriptura.

El 1909, Montessori va publicar la seva obra fonamental sobre el mètode de la pedagogia científica aplicada a l'educació dels infants: Il metodo della pedagogia scientifica applicato all'educazione infantile nelle case dei bambini . Les seves repercussions foren tan grans que l'obra fou traduïda amb gran rapidesa a molts idiomes.

El 1926 es fundà la Reial Escola del Mètode Montessori amb el suport de Mussolini, les escoles i els centres de formació de docents es multipliquen a Itàlia i s'escampen en països com Alemanya. Posteriorment, ella renuncia a l'ajuda de Mussolini per la seva voluntat d'adoctrinar els nens amb una finalitat feixista, principi que resulta incompatible amb el concepte de llibertat, tan fonamental en el Mètode. Mussolini mana tancar totes les escoles, com també Adolf Hitler fa el mateix a Alemanya. Abandona Itàlia i parteix cap a Barcelona a 64 anys, on crea un seminari de pedagogia, que dirigí durant diversos anys. Allà, va experimentar amb l'aplicació dels seus principis educatius en l'educació religiosa.

Durant la Segona Guerra Mundial, Montessori es refugia a l'Índia, on desenvolupa el treball amb nens majors de sis anys, iniciant la primària Montessori. El 1946, en apaivagar-se el conflicte, torna a integrar-se a Europa, concretament a Amsterdam, on viu a Noordwijk Aan Zee fins al 1952, any en què mor, a 82 anys.

Bibliografia destacada

  • MONTESSORI, M. (2003). El método de la pedagogía científica aplicado a la educación de la infancia. Madrid: Biblioteca Nueva. (Il metodo della pedagogia scientifica applicato all'educazione infantile nelle casa dei bambini).
  • MONTESSORI, M. (1986). La mente absorbente del niño. Mèxic: Diana. (La mente de bambino, mente assorbente).
  • MONTESSORI, M. (1984). La descoberta de l'infant . Barcelona: Eumo. (La scoperta del bambino) .
  • MONTESSORI, M. (1969). El niño: el secreto de la familia. Barcelona: Araluce. (Il bambino in famiglia)

Bibliografia relacionada amb el mètode Montessori

  • BRITTON, Lesley (2000). Jugar y aprender: el método Montessori: guía de actividades educativas des de los 2 a los 6 años . Barcelona: Paidos.
  • HELMING, Helene (1972). El sistema Montessori. Barcelona: Luis Miracle.
  • OREM, R.C. (1980). El método Montessori de educación diferencial. Barcelona: Paidos.
  • OREM, R.C. (1986). La teoría y el método Montessori en la actualidad . Barcelona: Paidos.
  • STANDING, E. M. (1973). La revolución Montessori en la educación. Madrid: Siglo XXI.
  • YAGLIS, Dimitrios. (2005). Montessori: La educación natural y el medio. Mèxic; Trillas.

Pàgines web d'interès

Psicologia de l’educació per a pares i professors
Algunes comparacions del Mètode Montessori amb el Tradicional
Biblioteca virtual

Escola nova