Alexandre Galí i Coll (Camprodon, Ripollès, 1886 - Barcelona, 1969)

foto

Pedagog i historiador, fou deixeble del seu oncle Bartomeu Galí i Claret i de Pompeu Fabra fins els 14 anys, a partir d'on va continuar la seva formació de forma autodidacta. Va treballar de comptable fins el 1909, quan, sense tenir el títol de mestre, comença la seva tasca pedagògica a l'Escola de Mestre de Joan Badina com a professor de Gramàtica i Literatura castellanes.

Un any més tard se li encarregà la direcció de l'escola Vallparadís de Terrassa, i el 1915 inicià la seva col·laboració amb Prat de la Riba com funcionari del Consell d'Investigació Pedagògica, més tard Consell de Pedagogia, del qual fou secretari general (1916-1923). Al mateix temps va organitzar les colònies d'estiu (1915, fins el 1932, interrompudes durant la Dictadura), fou administrador general de l'Escola Industrial (1917), va dirigir els Estudis Normals i l'Escola Montessori de la Mancomunitat (1922), va fundar i dirigir el "Butlletí de Mestres" (1922) i va publicar nombrosos articles a "Quadern d'estiu" i fou nombrat president de la comissió tècnica de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (1922-1969).

El 1924, trencada la seva etapa de funcionari, va fundar, amb un grup de mestres i alumnes de la clausurada Escola Montessori, l'escola Blanquerna (1924-1939), on es va dedicar activament a l'experimentació dels mètodes de l'escola activa, que recollí en l'obra Mesura objectiva del treball escolar (1928). Va participar en el Primer Congrés de Bilingüisme (Luxemburg, 1928) i en el Congrés Internacional de l'Educació Nova de Niça (1932).

Proclamada la segona República, fou nomenat secretari general del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i després de juliol del 1936 se li va conferir el negociat de la Llengua Catalana i, més tard, la càtedra de Metodologia de l'Ensenyança del Llenguatge a la Universitat de Barcelona.

El 1939 es va exiliar a Tolosa, on residí fins el 1943. Novament a Barcelona, es dedicà a treballs editorials i a la tasca d'historiador de la cultura, amb treballs com l'obra Història de les Institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900-1936 . A partir de 1955 va mantenir continus contactes amb mestres que van portar a terme un nou moviment de renovació pedagògica a Catalunya i fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1968.

Bibliografia destacada

  • GALÍ, A. (1928, reedició 1985). L'ensenyament de l'ortografia als infants. Barcelona: Barcino. ISBN: 84 7226 545 5
  • GALÍ, A. (1928, reedició 1984). La mesura objectiva del treball escolar. Barcelona: Eumo. ISBN: 84 7602 015 5
  • GALÍ, A. (1931). Per la llengua i per l'escola. Barcelona: La Revista.
  • GALÍ, A. (1931, reed. 1983 i 1984). Lliçons de llenguatge, 1a i 2a part. Barcelona: Barcino.
  • GALÍ, A. (1931, reedició 1977). Lliçons de llenguatge: Primer grau (de 7 a 9 anys): Llibre del mestre. Barcelona: Edicions del Mall / Grup Promotor.
  • GALÍ, A. (1932, reed. 1979). Activitat i llibertat en educació. Barcelona: Edicions del Mall.
  • GALÍ, A. (1967). Mirades al món actual. Barcelona: Arc.
  • GALÍ, A. (1969). Aportació a l'any Fabra. Barcelona: Barcino.
  • GALÍ, A. (1978 – 1986). Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, 1900 a 1936. Barcelona: Fundació Alexandre Galí.

Sobre Alexandre Galí...

  • GAYÁN FÉLEZ, Xavier. “Alexandre Galí, historiador de la cultura i l'educació” a: Educació i història: Revista d'història de l'educació ISSN 1134-0258 , Nº. 2, 1995 (Exemplar dedicat a: XII Jornades d' Història de l' Educació als Països Catalans), pags. 129-137.
  • BADENES, Maria Pura (et. al.) (1991). Actualització de les proves d'ortografia de “La mesura objectiva del treball escolar” d'Alexandre Galí. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. ISBN: 84-393-1741-7
  • BOLÍBAR, Santi i FONS, Montserrat (1984). Avaluació de la composició infantil (7-11 anys). Barcelona: Barcanova. ISBN: 84-7533-175-0.